Una cançó popular torreblanquina diu Torreblanca se hace grande, sin pretextos ni excusas , un cant a les virtuts del nostre poble. Als anys 50, Torreblanca ja tenia voreres i aigua corrent, tot un progrés per a un poble de 4.000 habitants. En canvi, actualment dista molt d’aquell poble que progressava.
Torreblanca se hace pequeña , això diu la renda per càpita, la tercera més baixa de la província. La rendibilitat agrària disminuïx, la indústria és inexistent, sense cap infraestructura que la sustente, i el turisme es basa en el lloguer d’apartaments des dels anys 70. La pandèmia ha empitjorat la situació i obrir un comerç és més una temeritat que una inversió.
El panorama no és esperançador. Tena no va voler formar un equip municipal progressista, sòlid i majoritari amb Compromís, sinó que va preferir un govern ignominiós amb trànsfugues. Encara que nosaltres sempre ens hem manifestat obertes a acords puntuals, l’alcaldessa preferix el suport d’una candidatura independent basada en interessos personals. Ara torna a estar en minoria després que els dos trànsfugues del PP renunciaren a les delegacions. Ser trànsfugues i cobrar com l’oposició no té sentit. Cal recordar l’intent vergonyós i il·legal de remunerar els exregidors del PP amb 1.500 € al mes, encara que el ple que ho havia d’aprovar es va desconvocar a última hora.
En quasi sis anys de govern de Tena, no s’ha definit el camí perquè Torreblanca evolucione. Fins fa dos dies, el golf era la salvació i hui en dia no el tenim, així com tampoc tenim polígon, ni PGOU, ni pla d’accessibilitat, ni centre de dia. Torreblanca es fa xicoteta i necessita canviar el rumb del seu destí. Serà prou valenta l’alcaldessa per a agafar les regnes i conduir el nostre poble cap al progrés? H
* Portaveu Compromís Torreblanca
