Dijous passat vam votar al Ple de Vila-real si es tenien en compte les al·legacions dels sindicats i la Junta de Personal per ratificar o no els pressupostos per a 2021. Allò més normal haguera estat que el debat es produïra l’any 2020, sobre el qual se n’aprovaven els pressupostos, per raons òbvies. Les raons dels sindicats, quan vols considerar-te un partit d’esquerres, és molt recomanable prendre-les seriosament. Més que res perquè la tasca dels sindicats és defendre les treballadores i, diuen, que els partits d’esquerres normalment també ho fan.
Ara bé, no sembla ser el cas de l’equip de Govern d’un P$o€-Podemos que viu només atent a la seua comoditat. Fer memòria és bo, per això recordarem que quan els socialistes estaven a l’oposició reivindicaven que es tingueren en compte els motius de les al·legacions que ara han rebutjat. I no són uns altres que el desenvolupament d’una RPT (relació de llocs de treball) adequada a les necessitats laborals actuals al consistori. Deu ser tota una línia de treball d’aquest Govern: incomplir promeses, oblidar-se d’allò que has exigit amb vehemència quan estaves a l’oposició i no saber encaixar les crítiques.
Les excuses d’aquest Govern solen ser de molts colors. De vegades la culpa és l’herència rebuda, d’altres la pandèmia, l’administració de l’Estat o fins i tot la de la Generalitat (administracions en les quals governa o cogoverna el PSOE). Darrerament fins i tot he arribat a sentir que la culpa la tenim les 3 regidores de Compromís per Vila-real, per haver decidit fer oposició, ja que el PSOE té majoria absoluta i absolutista. Aquesta mania persecutòria caldria analitzar-la. Després de 3 legislatures seguim sense l’RPT que tan urgent era quan els que ara manen estaven a l’oposició i els impostos més alts que mai, però l’eslògan segueix sent Vila-real avança. Deu ser en direcció a l’abisme.
Regidor de Compromís per Vila-real
