Convivència democràtica

Però, contra tot pronòstic i en la primera moció, una proposta sobre la regeneració del mercat immobiliari va detonar un ambient hostil. Un regidor de Cs, en l’exposició de la postura del seu partit, va adoptar el paper de crispador professional, utilitzant la baralla i la burla de manera gratuïta, parlant des del menyspreu davant una majoria de regidores i regidors sorpresos per un to fora de lloc.

I amb la crispació hem de tindre molta cura. El que es busca amb l’agitació és confondre el debat, la confrontació de les idees i la vehemència en el to del debat polític, amb el menyspreu a la mateixa convivència democràtica. És això el que em preocupa, perquè d’un temps a ara aquesta tensió irracional agreuja directament eixa convivència democràtica.

Professionals de la crispació

Massa sovint veiem professionals de la crispació i pseudogurús amb discursos d’odi. Veiem representants polítics que es dediquen, fonamentalment, a burlar-se de l’opció ideològica contrària, a insultar i a menysprear sense substanciar cap alternativa de gestió.aurien d’adonar-se que mal favor estan fent-li a la democràcia, perquè aquests professionals del soroll pel soroll, del to passat de revolucions no afavoreixen ni el diàleg, ni la reflexió, ni la llibertat de pensament. En definitiva, estan atemptant de forma directa contra la plena convivència democràtica.

Estaran d’acord amb mi en què, per a debatre diferents postures no es necessari ni insultar, ni menysprear a ningú. Amb major o menor intel·ligència, amb millor o pitjor discurs, però sense sembrar d’odi cada paraula i cada discurs. Un odi que ha portat, en plena democràcia, a situacions esperpèntiques com la que es va produir quan van voler esborrar un mural feminista de la via pública o a esborrar noms de carrers en record intel·lectuals de renom, com ara Enric Valor. L’odi acaba cegant l’enteniment i el sentit comú i dinamita els pilars bàsics de la democràcia.

Portaveu adjunta de Compromís per Castelló