Rajoy va indultar durant els anys del seu mandat 962 condemnats, el 54% dels quals es van fer amb algun informe desfavorable de fiscalia, del tribunal o d’ambdós. Entre els casos més sonats destaca el perdó a diversos mossos d’esquadra sancionats per tortures, a l’alcaldessa popular de Rota per prevaricació o la permuta de 13 anys de presó a un kamikaze que va matar un jove de 25 anys i que curiosament va contractar per a la seua defensa el bufet d’advocats on treballava el fill de Gallardón, aleshores ministre de justícia.
José María Aznar va perdonar les penes ni més ni menys que a 5.956 persones, una mitjana de 2 al dia durant tot el seu mandat. Entre d’altres, al prevaricador Gómez Liaño, a guàrdies civils que traficaven drogues o els condemnats pel segrest de Segundo Marey, entre els que destaquen els coneguts exministre d’interior José Barrionuevo o l’exsecretari d’estat per a la seguretat Rafael Vera.
Felipe González, pel bàndol socialista, va fer els honors, entre d’altres, al general Alfonso Armada, condemnat per l’intent del colp d’estat del 23-F. I a Jesús Gil, castigat per estafa.
ZP no es va quedar enrere i va arribar a una xifra gens desdenyable de 3.417 indults, és a dir, una mitjana de més d’una amnistia per cada un dels dies que va presidir el govern espanyol. Destaca, potser, el curiós cas de l’ex president popular càntabre Juan Hormaechea, penat per malversació de fons públics i doblement amnistiat per González i per Zapatero.
Amb totes estes dades oficials i públiques, cada u és lliure per conformar-se la seua opinió sobre l’indult, un dret de gràcia que té el poder executiu des de 1870. L’últim capítol de Junqueras i companyia el torna a posar d’actualitat, però al darrere hi ha tot un seguit de despropòsits i de desvirtuació de la llei fins a l’extrem per part dels governs que han ocupat la Moncloa en les últimes dècades.
Alcalde de Betxí
