Esta setmana ha tingut molt de ressò mediàtic el fet que Betxí ha sigut un dels primers municipis a declarar-se Poble Refugi davant el drama que està patint la població afganesa arran de l’arribada al poder dels talibans i l’eixida prevista de les tropes internacionals de l’aeroport de Kabul a partir del pròxim dimecres, que deixarà milers de persones amb un futur molt incert.
Per a mi, este pas és molt important des de dos punts de vista. El primer, perquè tornem a demostrar que som una localitat solidària, que a l’hora d’ajudar als més necessitats sempre estem ahí. Bona mostra d’això, és el gran teixit d’associacionisme i, per tant, de voluntariat que tenim. A més a més, cal recordar que en la crisi síria de fa uns anys, ja vam fer el pas de ser Poble Refugi davant d’aquella catàstrofe humanitària.
En segon lloc, cal remarcar que, una vegada més, la nostra corporació municipal ha tornat a donar exemple. Exemple en aprovar, per unanimitat, la proposta de declarar-nos poble refugi. La idea, que va sorgir del portaveu d’UP, va tindre el vistiplau de tots de seguida i al mateix moment ens vam posar a treballar per tirar endavant la iniciativa.
I això, després de veure a diari el lamentable espectacle a què ens té acostumada la política de les altes esferes, és un fet que cal posar en valor.
Escric estes línies ple d’orgull. D’orgull de veure com, per damunt de tot el soroll mediàtic de malifetes, de guerres, de Messis i de Mbappés, continua havent gent, molta gent, que no dubta ni un segon a ajudar als més necessitats. Hauríeu de veure els missatges que m’ha fet arribar gent anònima, oferint les seues cases per als afganesos. I com, alguns d’ells, quasi es posen a plorar quan donen eixe pas i pensen en eixos xiquets i xiquetes, en eixes dones que es queden sense res. No perdem de vista tot això, perquè és la diferència que ens fa viure en una societat avançada, lliure i solidària.
Alcalde de Betxí
