L’aigua pega fort contra el vidre. És un estiu que empren el seu final deixant notar tota la força d’eixa naturalesa de la qual fa temps que som coneixedors que no dominarem mai per complet. I que, quan menys t’ho esperes, ensenya les seues escriptures, i exerceix.
No deixem d’estar preocupats per la situació que ens deixa este temporal d’aigua que no ha perdonat ni a la costa ni als pobles d’interior i del que encara haurem d’esperar uns dies per valorar els danys que deixarà al seu pas. Vinaròs, Càlig, Viver, Ayódar, Moncofa, Benicàssim... segur que en el moment que es publique aquest article el llistat és més llarg i estarem pensant ja en com enfrontem la recuperació de tot el que puga estar afectat.
Aquestos temporals només són una mostra dels temps que ens toca viure, amb elements mai previsibles i inestabilitats que exigeixen el màxim d’atenció als municipis i zones que es poden veure afectades. I igual que avui és aigua, fa uns dies era el foc.
El canvi climàtic és una realitat. No necessitem més temps per observar els efectes de l’increment de la temperatura global, en el present patim ja les conseqüències més negatives d’eixa remodelació del clima. Són evidències científiques que urgeixen a un activisme necessari per a contindre l’increment de les temperatures i dissenyar mecanismes de contenció. Els i les socialistes afrontem el repte amb la voluntat ferma de trobar renovades vies de creixement al servei de la cohesió social i territorial, amb respecte al medi ambient i les generacions futures i, ara, tenim el finançament europeu addicional del Next Generation EU com una palanca fonamental per a tals objectius.
Recordem també l’incendi de la Serra d’Espadà. Un paisatge desolat pel foc que va afectar Almedíjar, Azuébar i Soneja, amb eixa sensació d’angoixa que ens genera tot el valor ecològic, agrícola i patrimonial que s’ha arrasat i el gran risc per a les persones que inclús van haver de ser desallotjades a la població d’Azuébar.
Una vegada més, la calor extrema i els temporals ens deixaven un paisatge lunar de quasi 500 hectàrees que tardarà molt de temps en recuperar el seu aspecte original. La declaració de zona catastròfica per part del Govern de Pedro Sánchez no ens retornarà l’entorn i valor perdut, però serà demostratiu d’una societat solidària que tracta de reparar amb criteris igualitaris una part dels danys originats.
La coordinació administrativa ha sigut exemplar: la Subdelegació del Govern, la Generalitat, la Diputació i els municipis han estat en perfecta connexió per a afrontar cadascuna de les dificultats. En tot moment, i en qualsevol dels casos, l’actuació dels mitjans d’emergència i cossos de bombers, de seguretat, sanitat i d’extinció, impecables. Cal valorar justament l’acció de cadascun dels elements i de les persones que formen part dels serveis per a estar satisfets dels efectius que tenim per a resoldre aquestes situacions. Quan més ho penses és quan més orgullós et sents de pertànyer a aquesta terra, tan plena de contrastos, de necessitats i amb tota eixa gent que ompli la raó de la nostra existència.
I una vegada més, allí, invariables, els alcaldes, alcaldesses, portaveus, regidors i regidores. Al peu del canó en les seues responsabilitats, sense contar hores, sense mirar rellotge, fent una tasca inestimable, amb una dedicació absoluta i alta responsabilitat de cadascuna de les eventualitats que hem pogut mencionar.
El temps passa. La pluja continua. L’estiu acaba. Però l’alerta i la responsabilitat davant totes les eventualitats, mai acaba al nostre territori. A totes i tots, moltes gràcies pel vostre treball.
Diputat autonòmic i secretari provincial del PSPV-PSOE
