La setmana passada, a Castelló lliuravem els nostres premis. Els Premis Ciutat de Castelló, un guardons de prestigi i de participació internacional, amb un jurat exigent, que no premiem per premiar. De fet, en aquesta edició del 2021, tres de les categories van quedar desertes. Si em permeten la broma, per no tenir prou categoria els treballs presentats, o com a mínim així ho va fallar el jurat.
I els parle avui d’açò perquè volia intentar transmetre les paraules de la meua companya i regidora de Cultura, Verònica Ruiz, en la cloenda d’aquests premis que lliura la Regidoria de Cultura que ella mateixa encapçala. Sobretot volia compartir amb vostés les seues paraules i idees, perquè els premis de la setmana passada estan carregats de valors que ens fan més lliures.
Fer un repàs pels premiats, en teatre, música, etnologia, literatura infantil... és fer un camí per unes propostes artesanals, culturals, i científiques, que ens fan ser millors, com a persones i també com a societat, que ens copsen, que ens conviden a la reflexió o que ens fan somiar i tornar a l’univers imaginari que sols somiem quan som infants.
Vam premiar en esta última edició l’artesania de fer guitarres, que porten elaborant des de fa més de cinc generacions la família de Guitarras Ramírez, quina última obra mestra va ser confeccionada amb l’ajuda del nostre mestre Manuel Babiloni.
Que tinguem un premi pels estudis de la Pau, a algú com jo que he tingut el privilegi de ser alumne de Vicent Martínez Guzmán, és sempre motiu de dibuixar un somriure en la cara, encara que per la pandèmia siga per baix de la mascareta. I també de recordar els seus ensenyaments, de com el valor de la justícia, el diàleg o la tolerància són inherents a la pau i el pacifisme.
I és que justament eixos valors estaven inserits en l’obra guanyadora del premi Ciutat de Castelló de ceràmica Miopia Social, de Vicente Ajenjo. Una peça exquisita que passarà a formar part de la col·lecció de la ciutat, una col·lecció de peces ceràmiques que mereixen un espai expositiu permanent, per la seua bellesa, però sobretot per tot el que ens ensenyen i ens fan reflexionar.
A banda, Cultura també va editar les obres de teatre, humanitats i d’investigació etnològica guanyadores del 2020, i parlant del teatre i la etnologia, enguany, el premi de l’estudi etnològic va ser per Juan José Sidro i la seua investigació dels bureos als masos, un obra que ens arrima a un part quasi oblidada de la nostra història recent. I per altra banda el premi de teatre replegava una història d’una represaliada per la dictadura feixista, no sols parlem de teatre, sinó també de la recuperació de la memòria democràtica.
Jo no sé vostès, però quan veig investigació, contes infantils il·lustrats, teatre, art, artesania, però també valors com tolerància, memòria, diversitat, diàleg, pau, constància, esforç... doncs no puc evitar pensar que aquests són els premis de totes i tots, que aquests són i han de ser els premis que ens representen a Castelló, perquè ací guardem tot el nostre llegat cultural.
Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló
