Que si el pool energètic; que si els imposts; que si les tarifes del gas... Desenes d’experts expliquen estes setmanes als mitjans algunes de les causes de la insuportable pujada del preu de l’electricitat que ha disparat el nombre de famílies que viuen en situació de pobresa energètica. Jo, des del meu desconeixement tècnic, no pose en dubte les explicacions, però crec que n’hi ha una causa de fons en esta pujada de preu que passa prou desapercebuda: el cost de l’oligarquia.
Sí. L’oligarquia elèctrica ens costa diners. I d’això, de favors i amiguitos del alma en sabem molt a la nostra terra, on durant anys unes poques i determinades empreses s’han conxorxat amb alguns grups polítics –als que els pagaven els costos electorals-- per tal de mantindre els seus privilegis en contractacions i concursos.
Amb l’oligarquia elèctrica passa el mateix: sense cap pudor, els principals grups polítics d’aquest Estat des de la Transició han vingut farcint els consells d’administració de les elèctriques. Per això, i sense dissimular, els diferents governs han acomodat les lleis i el disseny del model energètic estatal als interessos d’aquestes empreses amigues d’ells.
Davant d’una situació sense precedents de preus, el que s’anomena «govern més progressista de la història» s’ha vist obligat a impulsar mesures –insuficients i temporals i tard-- per les quals, durant uns mesos, l’oligopoli energètic vorà reduït un xicotet percentatge de guanys. Crec que s’ha de felicitar el Govern per la decisió, que reduirà les factures els propers mesos, però també cal fer notar que les mesures són només un pedaç que ni han modificat l’estructura energètica estatal, ni han trencat amb el sistema de privilegis, ni han fixat bases d’un model d’autogeneració i energia verda. Sense canvi real de model, seguiran guanyant els poderosos i pagant la ciutadania.
Diputat per Compromís a Les Corts
