Joana de València és coneguda pels castellans com Juana la loca. El seu nom ha estat acompanyat sempre de la bogeria en la història oficialista. Tant son pare com son fill van al·legar que tenia una malaltia mental i la van tancar a Tordesillas quasi de per vida. Així qualsevol acabaria boja. Nominalment va arribar a ser reina de Castella i també d’Aragó, regnes que més tard conformarien el que hui s’entén per Espanya.
Els comuners van arribar a organitzar una revolta en què van fer costat precisament a Joana. La revolta interessava poc al seu fill Carles, qui volia per a ell tot el poder que en realitat pertanyia a sa mare, primera reina dels regnes esmentats.
Sospite que més que estar boja l’únic problema que tenia era que li havien fet passar tot tipus de penúries, com el fet que el seu home i els tres fills grans van marxar a Flandes mentre ella estava embarassada i sa mare, Isabel la Catòlica, no deixava que els visitara. Joana va desobeir i els va visitar, cosa que va provocar que Isabel desheretara sa filla i que va justificar dient que Joana no anava a missa ni es confessava.
En canvi, Felip V, qui va socarrar la ciutat de Vila-real, no va passar a la història per estar boig. I això que ell mateix defensava que no era una persona, sinó una granota. Passejava per la Cort raucant i saltant com si així fos. Tampoc es dutxava mai. Clar, com a bona granota no ho necessitava.
Però en realitat la gran diferència entre Felip V i Joana és que ell era home. És habitual considerar boges moltes dones que estan en primera línia política com a la reina Joana.
Però la rebel·lia no s’ha de confondre de cap manera amb la bogeria. La rebel·lia és necessària, però les granotes que no es dutxen, no gens!
Visca la reina Joana!
*Regidor de Compromís per Vila-real
