Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Enric Nomdedéu

AL CONTRATAQUE

Enric Nomdedéu

Murray contra Curlett

Madalyn Murray O’Hair va ser nomenada el 1964 per la revista Life, «la dona més odiada dels EUA». I no creguen que era com Sor Maria Gómez Valvuena, aquella monja que va muntar un negoci robant nadons a mares desesperades, o pobres, o solteres, per vendre’ls a bons catòlics.

Ni era com aquells més de dos-cents capellans catòlics, apostòlics, romans, i pederastes que va reconéixer Luis Argüello, portaveu oficial de la Conferència Episcolal Espanyola.

Ni cap d’aquells metges, jo en vaig conéixer a més d’un a Castelló, que practicaven avortaments quan eren il·legals, a canvi d’un bon feix de bitllets, i que quan es va legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs, es van declarar objectors de consciència. I és que la fe és una cosa, i la cartera una altra, i la Seguretat Social pagava aquelles intervencions com una vulgar apendicitis. Per eixe preu, els hi eixia més a compte creure en déu.

Ni era la responsable del fet que la Conferència Episcopal Espanyola, que va recaptar el 2019 més de dos-cents cinquanta-sis milions de la casella de la renda, destinés cinc vegades més diners a finançar el canal d’extrema dreta 13TV, que a Càritas.

No. Madalyn Murray O’Hair, mare del demandant William J. Murray III, va presentar una demanda contra el sistema escolar de Curlett per prohibir l’oració obligatòria i la lectura de la Bíblia en les escoles públiques. Eren molts els estats que tenien una legislació en eixe sentit, més de vint-i-cinc. Com a Pennsilvània, on la llei obligava a llegir no menys de deu versicles, sense comentaris, com a primera tasca del dia, només entrar els alumnes a classe. A mi encara em feien resar el Pare Nostre ací.

Madalyn Murray no va ser la primera a dur una escola als tribunals, el que la va fer singular és que va ser la primera a aconseguir una sentència ferma, i ser una dona i mare soltera, tampoc no la va ajudar de cap manera.

Després fundà American Atheists, un moviment nacional que defensa els drets civils dels no-creients, treballa per la separació de l’Església i l’Estat, i s’ocupa dels problemes de les polítiques públiques amb relació a la primera esmena. Aquella que diu que el Congrés no podrà elaborar cap llei quant a l’establiment d’una religió, ni a la prohibició del seu lliure exercici; ni a la coartació de la llibertat d’expressió, ni de premsa; ni al dret del poble de reunir-se pacíficament i de peticionar al Govern una reparació de greuges.

Feixisme ultracatòlic

Quina falta ens fa una organització així per a defensar-nos del feixisme ultracatòlic que va somovent dia a dia, les bases de la nostra convivència social! Perquè Abogados Cristianos, no és només una associació d’ofendiditos amb toga, no. Forma part d’El Yunque, una organització mexicana (com la senyora d’Ortega-Smith), ultradretana i ultracatòlica, que segons es descriu ella mateixa té com a objectiu «defensar la religió catòlica i lluitar contra les forces de Satanàs» i treballar per «instaurar el Regne de Crist a la Terra». Es va fundar l’any 1953 per fer front a una pretesa conspiració contra els valors cristians que estaria perpetren una conxorxa de comunistes, maçons i jueus. El mateix que defensa de fa dècades l’extrema dreta i el feixisme. El mateix que deia Franco.

Abogados Cristianos és això. És feixisme. Si de veritat defensaren la paraula del seu déu, és contra els pederastes de la seua església, contra els mercaders instal·lats a la Conferència Episcopal, i contra les monges robaven nadons, que lluitarien, que és el que preocupa als cristians de bon cor. No contra els llibres.

Secretari Autonòmic d’Ocupació

Compartir el artículo

stats