Un dels arguments que m’he trobat sovint quan m’he reunit en alguns veïns i veïnes de la Marjaleria és la negació mateixa del seu valor ambiental. Fa uns mesos, després de la reforma del Camí la Fileta, un representant veïnal me deia que si s’hagués entubat tota la séquia, s’haguera millorat la rapidesa del trànsit la zona. Quan li vaig explicar que mantenir les infraestructures de reg tradicional era important per disminuir l’afectació de les inundacions i per conservar el medi ambient hídric associat, la seua resposta va ser negar-me l’existència mateixa d’eixe medi ambient i reivindicar-me nous bombejos i tornillos d’evacuació d’aigua. És un raonament interessant: els avanços culturals i intel·lectuals del pensament ambientalista han aconseguit que ja siga molt poc acceptable dir en públic que preferisc estalviar-me alguns minuts al dia de trajecte en cotxe a cuidar el medi ambient, per molt que algú encara ho puga pensar en privat. Una afirmació semblant alça l’oposició a la peatonalització de l’avinguda Lledó: no estem en contra de la reducció d’emissions de CO2, neguem eixa reducció. És una gran notícia haver arraconat amb un consens tan gran el pensament que nega la importància del medi ambient, perquè els arguments ètics són sempre més poderosos que els quantificables.
Dret a viure en un medi ambient adequat
La mateixa Constitució espanyola ja recull en l’article 45 el dret a viure en un medi ambient adequat i el deure de conservar-lo. Una conceptualització curta en comparació amb altres constitucions, però suficient per a tancar debats que encara hui hi ha qui vol reobrir. Este cap de setmana hem organitzat al Centre Cultural la Marina el I Congrés divulgatiu sobre la marjaleria amb un programa de 16 intervencions d’experts que ens explicaran la riquesa ambiental que encara hui viu a la Marjaleria i processos seguits en territoris semblants al nostre per iniciar la recuperació d’eixe medi ambient degradat. L’argument de la negació del valor ambiental de la Marjaleria també de tant en tant s’enarbora per part de qui ha viscut una Marjaleria menys antropitzada i amb menys edificis, persones que miren eixe record amb la tristesa de la degradació actual com un procés finit i irreversible. Eixe és precisament el perfil de persona en el qual hem pensat per organitzar el Congrés, per dotar-lo d’arguments per confiar en la redignificació de la Marjaleria.
Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló
