Dimecres que ve, amb el ritu alhora senzill i solemne de la imposició de la cendra, iniciarem el temps de quaresma. Per a molts batejats aquest fet ja no significa gran cosa, perquè les tradicions religioses que estan en l’origen de moltes de les costums que configuraven culturalment la vida de la nostra societat, avui han perdut pes i significat. Alguns conserven les pràctiques religioses establides per l’Església, com el dejuni, l’abstinència, la realització d’algunes privacions voluntàries o el viacrucis. Per ajudar-vos a viure la Quaresma amb intensitat, us recordo algunes preguntes que ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra vida.
És fàcil caure en la temptació de pensar que la felicitat ens la donen les coses que tenim. Això ens pot portar a que en la nostra vida prevalguen l’avidesa, el desig de tindre, d’acumular i de consumir: Vivim obsessionats per acumular o per sembrar el bé al nostre voltant?
Generalment les persones tenim bons desitjos, però som inconstants i ens cansem amb molta facilitat quan veiem que les nostres accions no produeixen els resultats que voldríem: Perdem l’esperança en Déu i deixem de pregar?
Tots volem ser cada dia millors però és difícil, que quan ja havíem superat una temptació, amb molta facilitat tornem a caure en ella al ser febles: Ens cansem de demanar perdó a Déu i de suplicar-li que la seua gràcia ens ajude a ser millors?
Tots desitgem un món més just, però ens costa comprometre’ns a treballar per fer-lo realitat i, sobretot, ens resulta difícil compartir els nostres béns, fer-nos proïsmes dels necessitats, visitar als que estan sols, dirigir una paraula a qui la necessita: ¿Ens acostem als qui ens necessiten?
Si ens cansem de pregar, de lluitar per a ser millors, de demanar perdó a Déu o d’estimar els altres, i en aquesta quaresma practiquem el dejuni, l’oració i l’almoina amb autenticitat, aquest serà un temps de gràcia i de creixement espiritual.
*Bisbe de Tortosa
