Suscríbete El Periódico Mediterráneo

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Ignasi García

LA CLAVE POLÍTICA

Ignasi Garcia

Rotllo i canya

Fa uns dies, l’amiga Carmen de Llucena, escrivia en la xarxa social de Twitter que el Rotllo i canya era millor pasdoble que El Fallero. Jo, amb tota la cortesia que permet eixa xarxa social, vaig reivindicar que no sols és millor sinó que, a més, és l’himne de Castelló, que juga en altra lliga, i també, i ho dic des del més profund de les meues creences, és el millor himne que mai haja pogut tenir una ciutat.

Primer que res perquè el pasdoble de Pepito Garcia va ser elegit democràticament i per votació popular en l’any 46 en plena dictadura. I segon, perquè la lletra que li va ficar Sanchez Gozalbo fa referència a cançons populars que van des de Les penes són, fins al Tio Pep. Però sobretot, per a mi, és el millor himne perquè té una idiosincràsia nostra, que ens representa, i que està present en cadascun dels seus versos, però sobretot en el conjunt.

No sé si vostés han tingut el plaer d’explicar el Rotllo i canya a algun foraster o nouvingut, però ja els dic que és una autèntica delícia. Jo en concret he pogut explicar-li en diverses ocasions a Pedro, un amic de Baeza que fa el possible per estar a les nostres festes. Segurament ja se’l sap de memòria, però com ell escolta i jo em repetisc, doncs sempre que puc li l’explique, i clar ell que té un himne amb eixides del sol, glories, conqueridors i deus omnipotents, no pot més que sorprendre d’un himne on el meu pare no té nas i ma mare és xata.

El que millor ens representa

I és que cada vegada estic més convençut que el Rotllo i canya és el que millor ens representa als castellonencs i castellonenques, gent que som de la broma, que busquem un malnom per cada cosa i cada persona, que som honrats i treballadors. I és que m’imagine en plena dictadura feixista, als càrrecs del règim, falangistes, feixistes i la resta de la curia militar, ben ferms, mentre el poble cantava: «Xorrocotxoc, bresquillera i albercoc». Em sembla una genialitat, tota una declaració d’intencions, d’una elegància enorme, que davant dels discursos grandiloqüents, plens de bel·licisme i gestes suposadament heroiques, ens porta quasi a la infantessa i senzillesa però al mateix temps a l’honestedat que tenen les cançons populars. No anem a conquerir el món, anem a fer traguet a Sant Roc i matar el cuc.

El nostre himne té perspectiva de classe. O pagues al propietari o perdràs molt més, sincerament no sé quants himnes tenen aquest punt de vista, però segur que pocs. A més, el fet que l’himne de la ciutat siga justament el de la festa, diu i molt de la nostra ciutat i de la seua gent. També de com el compartir amb amistats, familiars i companys el carrer i la festa en germanor ens representa. La nostra ciutat no s’entén sense les seues festes, i això passa a tots els nivells i per això també és important que les festes s’involucren en els reptes que té la ciutat.

Ja veuen, poder gaudir del Rotllo i canya és tot un plaer i no crec que puga haver una millor forma d’acabar amb aquest article que amb un: Olé pum!

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló

Compartir el artículo

stats