El passat mes d’abril el Consell de Govern de l’UJI va concedir la distinció extraordinària a Imma Puig i Vicent pel seu compromís social i per la igualtat de gènere. Amb aquesta distinció la nostra universitat hi ha volgut reconèixer a Imma com a dona que a la seua vida ha cercat i lluitat pels valors de compromís social, igualtat, cultura, pau i defensa dels drets humans. Aquests són principis rectors de la pròpia universitat i en reconèixer la tasca d’Imma la institució es referma amb les seues idees i valors.
Des de l’Institut Feminista de l’UJI ens felicitem d’aquest guardó. No ens resulta estrany que aquesta distinció recaiga en una dona, i en una dona com Imma, qui representa al nivell més alt d’excel·lència el compromís per la igualtat, per la pau i per la justícia. La cultura de la cura en la qual se’ns educa i socialitza a les dones comporta assimilar principis de vida que ens vinculen als valors mencionats. I és en aquesta cultura de cura que els feminismes ens reivindiquem i volem universalitzar, perquè el compromís per un món solidari i just no ha de ser una qüestió de sexe i gènere, sinó una qüestió humana que ens fa preocupar pels altres, per la vida sencera que ens rodeja i pel planeta que habitem.
Una persona meravellosa
Imma Puig i Vicent és un exemple d’aquest esperit i ho demostra a la seua vida, en cada xicoteta acció i també en cada gran decisió. Des del seu treball com a infermera i fisioterapeuta, com estudiant del màster d’Estudis Internacionals de la Pau, Conflictes i Desenvolupament per la càtedra UNESCO de l’UJI, passant per tota la recerca sobre la indumentària o les danses tradicional de Castelló fins al seu treball durant anys de cooperant a Burkina Faso, i tantes altres accions que ací no podem ara relatar. Sens dubte Imma és una persona meravellosa que representa totes aquestes tasques de cura que demostren una passió a la vida, i que no és altra que ajudar els altres. No és sovint que a les dones ens reconeixen aquests mèrits de cuidar i vetllar pel benestar dels altres, perquè se’ns educa perquè ho fem, no com a acció excepcional, sinó com obligació. És en dones com Imma que el patriarcat s’equivoca de cap a cua. Ella, i tantes altres, saben agafar eixe aprenentatge de cuidar i donar-li la volta; fent que cuidar no siga un acte d’obediència o sotmetiment, sinó de plaer, de consciència d’espècie humana, de saviesa que converteix cada acte en virtut, en veritat i autenticitat. I és front aquesta demostració de saviesa que la igualtat no té més remei que atorgar-se. La igualtat va més enllà de les identitats (home, dona, blanc, negre, jove, major…), la igualtat és la base humana per construir un món de dignitat on pague la pena viure i compartir.
La vida d’Imma és exemple continuat durant dècades d’aquesta dignitat: no sols ha acompanyat i lluitat pels altres, sinó que ho ha fet per les persones més precàries, per les més vulnerables. Ha lluitat sense límits, per trobar sentit a la vida, apropant-se a les arrels del poble de Castelló tant com sortint de les nostres fronteres per donar visibilitat i reclamar justícia per a grups ètnics oprimits i per xiquetes africanes abandonades. Cuidar com a filosofia de vida, com únic principi per a poder construir una vida amb dignitat i amb la seguretat de sembrar-la allà per on va.
La lliçó per nosaltres, les feministes, és clara: les cures i la solidaritat no són un destí de les dones, sinó un valor humà, de dones i homes, al més alt nivell d’excel·lència. Gràcies, Imma!
Directora Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano (UJI)
