El divendres posterior al Corpus Christi celebrem la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús. Es tracta d’una devoció que va arrelar profundament en el poble cristià (de fet, en quasi totes les esglésies trobem una imatge del Sagrat Cor), i que ha produït abundants fruits de vida cristiana. Contemplant el cor ferit de Crist, molts batejats han descobert la riquesa, la grandesa i la profunditat d’un amor que el va portar a entregar la seua vida per tots els homes; s’ha despertat en ells el desig de viure cada dia amb més intensitat en gràcia i en amistat amb el Senyor i d’acostar-se als sagraments de l’Església per a acollir amb goig la gràcia de la salvació. La devoció al cor obert del Salvador va provocar una revitalització de la vida sacramental a l’Església i, amb ella, una intensificació de la vida espiritual que va donar nombrosos fruits de santedat i de caritat.
Aquest fet em porta a compartir amb tots vosaltres una preocupació que tinc com a bisbe i pastor d’aquesta diòcesi de Tortosa, encara que soc conscient que no ens afecta únicament a nosaltres. Mentre que la tasca social i caritativa de l’Església és socialment ben valorada i cada dia més visible, pel que fa als sagraments, ens trobem en una situació d’abandó per part de molts batejats de la vida sacramental: alguns pares que van rebre en el seu moment el baptisme, actualment ja no el demanen per als seus fills o ja no sembren en el seu cor el desig de rebre al Senyor en l’Eucaristia; molts batejats han abandonat de fet la participació en la Missa dominical; el sagrament del matrimoni i el projecte que comporta de formar una família cristiana s’ha convertit en un fet extraordinari en la nostra societat; la pràctica del sagrament de la penitència és també minoritària entre els batejats; etc. Davant aquest fenomen que constatem en la vida de les nostres parròquies, alguns pensen que la solució passa per un canvi en la doctrina sacramental de l’Església per a adaptar-la a la situació que vivim.
*Bisbe de Tortosa
