En el text evangèlic que es proclama en l’Eucaristia de hui se’ns relata l’enviament missioner dels 72 deixebles a aquells pobles i llocs als quals pensava anar Jesús. Encara que se circumscrivia a un àmbit geogràfic limitat, el nombre de deixebles té un valor simbòlic, indica la universalitat de la missió de l’Església que ha d’abastar tots els pobles (en el llibre del Gènesi s’esmenten 72 nacions quan es volen indicar tots els pobles de la terra). Es tracta d’un gest que anticipa la missió a la qual seran enviats els deixebles després de la resurrecció, per la qual cosa les indicacions que Jesús els dona valen per a l’Església de tots els temps.
En primer lloc, el Senyor no els anima assegurant-los un èxit mundà; més aviat els adverteix de les dificultats amb les quals es trobaran: «Us envio com anyells enmig de llops» (Lc 10, 3). La expressió és dura i enviar a algú en eixes condicions sembla un acte d’irresponsabilitat. Però és que en realitat la missió dels deixebles no és més que una continuació de la missió de Crist que va ser enviat pel Pare com «l’Anyell» enmig dels homes que es comportaren amb Ell com a llops. No obstant això, no va ser derrotat: l’Anyell degollat ha vençut la mort i és el Senyor de la història. Les dificultats que provenen del món constitueixen doncs quelcom normal per a l’Església de tots els temps, però això no significa que l’Evangeli siga derrotat o que Ella ha fracassat en la seua missió. Tampoc l’èxit de l’Església quan gaudeix de poder o de prestigi significa que l’Evangeli ha triomfat. Sovint darrere d’un aparent fracàs humà, l’Evangeli és més fort i, pel contrari, un excessiu poder pot ocultar una gran feblesa i manca d’autenticitat cristiana. La força del Regne de Déu no es mesura pel poder humà.
Què és l’essencial per a la missió? La pau de Crist, l’única cosa necessària per a anunciar la Bona Nova. Si fem visible l’alegria de l’Evangeli, encara que no tinguem molts mitjans, aquest arrelarà en el món.
Bisbe de Tortosa
