Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Fernando Navarro

Entre el consens i el conflicte

En política, és preferible el consens, o el conflicte? El sentit comú majoritari dirà que el consens, però una resposta més intel·ligent és: depèn. Qui forma part d’eixe consens, a qui s’ha deixat fora, a qui perjudica l’acord, a qui beneficia, quins són els bàndols en conflicte, quant tenim que guanyar, quant que perdre. Durant les darreres setmanes es torna a posar el focus en el consens com a gran virtut: el resultat de Moreno Bonilla és fruit del seu perfil moderat i educat, la clau de Ximo Puig per mantenir el Botànic és girar (més) al centre, també a nivell municipal la discrepància a l’Acord de Fadrell pel canvi dels noms dels carrers franquistes s’ha llegit com un gir al centre del Partit Socialista. Consens, moderació, perfil educat…, són sinònims? Són garantia d’èxit? En moments gèlids qui ocupa el centre electoral sol guanyar, però en moments socials calents quan la política es polaritza guanya qui té un projecte més clar i coherent.

Els majors errors de l’Acord de Fadrell en el seu conjunt --i també de Podem EUPV, no es tracta d’excloure’ns de l’equació-- ha estat no saber escollir quins eren els conflictes definitoris d’un projecte de ciutat que mantingués implicada i mobilitzada a eixa majoria veïnal que va canviar el govern local en 2015. L’actual situació de polarització i de crispació política fa --ho indiquen les enquestes-- que l’electorat que fluctua entre els blocs d’esquerres i dretes és mínim, l’efecte de podemització del Partit Socialista que li va recuperar punch electoral en 2017 s’ha esgotat i també l’espai d’Unides Podem languideix per la pèrdua de credibilitat. La recepta és fàcil d’escriure i difícil de dur a terme en un context d’inexperiència de coalicions i de crisi econòmica: escollir, donar i guanyar aquells conflictes que són els que veritablement dibuixen frontera i projecte amb la dreta. No és prou amb dir «que venen», cal implementar aquelles polítiques públiques que ens permeten dir «estem canviant-ho tot, ajudeu-nos a anar a per més». Acabar amb l’especulació i avançar en un ús racional del sòl, lluitar contra el canvi climàtic, fomentar una economia que no assetge el medi ambient, fomentar al xicotet i el mitjà comerç davant les grans superfícies… Eixes són les batalles, de consens impossible, que ens han d’ocupar si volem mostrar que tenim un projecte de ciutat millor.

Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló

Compartir el artículo

stats