Més aules de 2 anys, més conciliació

Quan era menut, allà cap als 80, una de les qüestions que em cridava l’atenció quan me relacionava amb els meus companys i companyes al col·legi era que ma mare treballara fora de casa. Fou també en aquesta dècada quan l’Estat començava a generar una vertadera administració a Espanya i consequentment molta gent va poder accedir-hi, sobretot al calor del desplegament l’Estat de Benestar, una fita per a la jove democràcia. En este sentit moltes dones van poder aconseguir una feina que els permetia una autonomia fins el moment negada per la moral del patriarcat franquista. Des d’aleshores, tot i que encara amb fortes diferències, el més habitual és que les llars compten amb dos salaris i per tant la conciliació siga necessària. Encara als anys 80, la cura d’infants en horari laboral i fins els sis anys estava en mans bàsicament privades. No s’entenia com una necessitat pública perquè se gestionava familiarment i qui portava el major pes eren les mares, que no es plantejaven cap mena de promoció laboral. Ara, però, un lustre després, és evident que a la nostra ciutat i al País Valencià ha hagut una evolució en aquest voluntat d’assolir un sistema que situe la ciutadania en un plànol d’igualtat alhora d’accedir al mercat laboral.