L’estiu és eixa etapa de l’any meravellosa en la que per uns dies la majoria de gent pensem que la nostra vida podria ser, hauria de ser, molt millor del que realment més és. Durant l’estiu succeeixen alguns fenomens molt propis de l’estiu i que són tractats d’una forma molt estival: les ones de calor, les polèmiques sobre portar corbata o sobre viatjar en avió, o els incendis. Durant l’estiu no hi ha massa temps per a qüestions massa complicades perquè estem massa ocupats despreocupant-nos de les qüestions que ens tenen preocupats la resta de l’any.
Com per exemple, llegir durant hores els llibres que hem acumulat durant l’any o passejar per eixes muntanyes que tenim abandonades, però que durant la resta de l’any no tenim temps ni de visitar, ni de pensar en elles. Durant este estiu he tingut temps de llegir La revolución pasiva de Franco (Harper Collins, 2022), una biografia apassionant de José Luis Villacañas publicada este mateix any i que m’ha resultat colpidora i reveladora sobre la realitat del nostre país.
Corria l’inici de l’estiu de 1958 quan el Pla d’Estabilització començava a impulsar-se pels sectors monàrquics i catòlics del Règim cohesionats intel·lectualment per López Rodó, després mestre del Rei Juan Carlos. La liberalització d’importacions va provocar la caiguda del sector primari i el gran exili rural de la dècada dels 60. Les protestes eren liderades per l’Acció Catòlica i pels bisbes i el conflicte va arribar al Consell de Ministres de Franco, on el dirigent falangista i del Moviment, Arrese, va presentar la seua dimissió per l’aposta pel nou capitalisme espanyol.
El creixement i les inversions van arribar en uns anys. El nou model basat en el turisme despegava i es va prometre, ja en eixos anys, compensar amb un esforç públic les conseqüències negatives sobre el territori que es despoblava. Seixanta anys després els problemes i les promeses són semblants. I eixa, conclou Villacañas, va ser la gran conquesta franquista: la revolució passiva que dura fins a hui.
Quan durant l’estiu es juga a interpretar la millor escena dramàtica davant d’un incendi cal pensar també què es fa durant la resta de l’any, de la resta dels anys, per evitar-los amb un territori habitat, gestionat i cuidat.
Portaveu de Podem-Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló
