El 21 de setembre commemorem el Dia Mundial de l’Alzheimer, una malaltia que pateix el 8% dels majors de 65 anys, i que cada vegada afecta a gent més jove. Aquesta patologia consisteix en la pèrdua de capacitats cognitives, sobretot la memòria. S’esborra allò que hem salvaguardat als nostres cors al llarg de la nostra vida, el que hem construït juntament amb els nostres. En definitiva, és un gran colp, ja que no afecta sols al malalt, i requereix una estima infinita i una dosi inesgotable de paciència que es dona majoritàriament a l’àmbit familiar.
L’alzheimer no és una qüestió privada sinó social, cosa que exigeix solucions des d’una vessant pública, solidària i interdisciplinària. Urgeixen més polítiques socials que s’ajusten al perfil de les noves famílies. Des de les administracions cal estar al seu costat per respondre a aquesta malaltia que canvia vides i llars i comporta grans esforços econòmics i desgast emocional i seguir dotant de recursos: centres de dia, residències, i ajuda especialitzada en domicilis. Afortunadament, la major inversió en Dependència, així com en infraestructures mitjançant la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha millorat el prisma, però cal continuar i sumar també la investigació.
Símbol d’esperança
Vam visitar el Centre de Dia Molí La Vila i vam plantar un Ginkgo, amb els usuaris i usuàries del centre i els professionals i directius que hi conviuen, com a símbol d’esperança. Aquest arbre és l’únic que va sobreviure a Hiroshima, com un record inesborrable de la vida que allí es respirava abans del desastre. Va ser un acte simbòlic, però per a mi expressava la solidaritat i reconeixement a l’associació de famílies de malalts d’Alzheimer perquè la seua tasca resulta impagable, imprescindible i decisiva.
