Enric va nàixer el 4 d’octubre de 1929 al carrer Santa Rosa de Lima, en una casa cantonera on, com ell contava a Miguel de Molina en una de les seues actuacions al teatre Casares, una nit va haver de deixar el llit, o millor el matalàs, que compartia amb el seu germà Juan. Sempre recordava com l’artista s’afaitava al corral cantant La Bienpagà o Ojos verdes, i ells, amb Pepe i Suni, el miraven bocabadats. Aquella casa on anàvem els fills i els nets el dia de Nadal i passàvem la jornada al voltant d’una taula llarga en la zona empedrada de l’entrada de carro.
Perquè Enric era un home de família. El pare Pepe, la mare Sunsión i els seus germans Pepe, Juan i Suni formaven part dels seus orígens. Després va arribar Lola i amb ella els quatre fills, els set nets i els dos besnets. Lola, amb qui va compartir moltes passions: cultura, educació, família i, sobretot, estima i orgull de ser de Borriana. Nosaltres, el seu fill i les seues filles, neta, nets, besnet i besneta tenim molt a agrair-li.a estat un model i un exemple de bona persona, des del respecte i la discreció que l’ha caracteritzat sempre. El millor pare i avi.
Enric, gran amic dels seus amics i també dels seus enemics, que en tenia, gent que es va aprofitar d’ell per obtindre alguna cosa, però als que no guardava cap rancor. Perquè Enric sempre ha estat una bona persona, respectuosa i treballadora, conciliadora i moderada. Un borrianenc de trellat, amb una àmplia inquietud cultural, dinamitzador i participant en tot tipus d’actes i esdeveniments culturals: apassionat per la fotografia, impulsor de la Biblioteca Municipal i de cicles de conferències, col·laborador en revistes i periòdics, orientador cultural de la Caixa Rural, conseller de Vicent Abad al Museu de la Taronja, Síndic d’Honor de l’ABC, la Cultural, en 1989 i del Cercle Fruiter en 2016.
en són molts i moltes a Borriana els que van aprendre a llegir per plaer gràcies a Enric. En aquella biblioteca incipient en què debades, clar, i moltes voltes amb llibres que ell portava de casa, obria els ulls de molts xiquets i xiquetes al plaer per la lectura, recomanant, classificant i acompanyant en un món d’aventures i de cultura que sempre va reivindicar.
Amb ell Borriana també ha tingut el millor model de borrianenc orgullós i reivindicatiu. En queden molt pocs dels qui, com Enric, ho donaven tot pel seu poble i per la seua gent. Tot li pareixia poc: hores, dedicació, diners… i Lola sempre al seu costat, donant-li suport i, en ocasions, renyint-lo des de l’afecte que es professaven: ja has regalat més fotos? I els llibres que t’havien de tornar?
A Enric tot li pareixia poc i Lola n’estava molt orgullosa. Com ho estem tots. Enric i Lola, ja esteu junts per a sempre. Estem segurs que l’alegria de retrobar-vos ens alleujarà el dolor i el profund buit de la vostra absència.
Fins sempre, papà!
Alcaldessa de Borriana
