Hui és el dia en que, tradicionalment, les famílies acudim al cementeri a visitar i adornar amb flors les tombes dels i les que ja no estan. Un dia per al record i l’honra de la memòria dels nostres avantpassats.
Ens conformem en recordar-los perquè ja no estan a aquest món, i perquè sabem que ningú no mor definitivament mentre el seu record estiga en la nostra memòria.
Així d’important és la memòria. Per això, també avui, cal honrar la memòria d’aquelles persones que va patir la injustícia del silenci i de l’oblit. És un deute social dignificar a eixes persones que va patir un dels episodis més horrorós de la nostra història, l’execució i la desaparició de centenars de demòcrates castellonencs en la postguerra; persones que van ser empresonades per motius ideològics i posteriorment assassinades i condemnades a l’oblit; persones que no van renunciar mai a la seua llibertat, a la seua dignitat i que van ser assassinats, sordament, lluny del camp de batalla. Una tragèdia massa anys silenciada per a vergonya d’una societat vertaderament democràtica. Persones a les que se les va negar, també, el dret a una tomba, a un soterrament digne.
Un deure democràtic
Es un deure social, un deure democràtic, honrar la seua memòria i reparar la macabra injustícia sobre la que s’assenta la nostra democràcia. Només així podrem convertir en paraula aquell silenci de la submissió imposada pels colpistes del bàndol guanyador, pel feixisme; una paraula que ha de ser un cant a la veritat en els renglons de la nostra història.
Veritat, justícia i reparació han de ser els fonaments indispensables on construir una societat veritablement democràtica, una societat que no seguisca negant i relegant a l’oblit l’horror, la humiliació i la por dels i les demòcrates de la nostra història més recent. És el nostre deure si volem fer créixer la nostra democràcia en la cultura per la pau. Per exigència i qualitat democràtica.
Regidora de Cultura i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Castelló
