Plens de l’Esperit Sant

En una primera fase de la Història de la Salvació apareix l’Esperit Sant com un do de Déu excepcional que només posseeix Moisès i per això sospira dient: «Tant de bo el Senyor donés a tots els seu Esperit» (Nm 11,4s). Més endavant, al s. IV aC., Déu promet mitjançant el profeta: «Abocaré el meu Esperit sobre tothom» (Jl 3). Aquesta gran promesa de Déu es fa realitat quan es trobaven tots junts en un mateix lloc per celebrar la Pentecosta i tots quedaren plens de l’Esperit Sant.

Originàriament, a Pentecosta (o Festa de les Setmanes), els jueus donaven gràcies a Déu per les collites; però ja al s. II aC l’acció de gràcies era pel gran do de l’Aliança que els va convertir en el Poble Elegit de Déu. La Pentecosta cristiana arrela en la repetida Promesa de Jesús: «Sereu batejats en l’Esperit Sant» (Ac 1,5). La Promesa respon a la dificultat radical dels qui, responent a la crida divina, volen creure en Jesús de Natzaret com l’únic Salvador nostre: «Ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant» (1Cor 12,3).

Creure i confessar que Jesús és el Senyor és molt més que dir-ho amb els llavis. Per això diu Jesús, exhortant els apòstols abans de l’Ascensió: «Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra» (Ac 1,8). Aquest testimoniatge vital reclama força divina, perquè l’encàrrec rebut (ser testimonis vius de Crist) supera les capacitats de l’esforç humà. Jesús ho explicita: «Com el Pare m’ha enviat, també Jo us envio a vosaltres». Amb una missió que en realitat no nomes s’assembla a la de Crist sinó que té el mateix fi: apropar visiblement a tothom l’amor misericordiós de Déu.

El Senyor, abans d’encomanar-los la missió, els diu: «Pau a vosaltres». Així la missió rebuda ve precedida per la garantia renovada de l’amor de Déu que té en la pau un dels seus fruits més preuats.

*Administrador diocesà de Tortosa

Suscríbete para seguir leyendo