Les proclames

La judicatura espanyola, representada per les associacions de jutges i fiscals, està alarmada. Arran dels acords polítics signats per les diverses forces polítiques amb presència al parlament, s’han fet manifestacions públiques, les quals semblen disfressar una por no precisada entre el estament judicial. Sembla que eixa por tinga fonament en una mala consciència. Si tingueren seguretat absoluta al voltant del tema del procés, convençuts de que la seua actuació fou d’acord amb la llei, sense tergiversar-la, sense retorçar-la ni aplicar-la de manera desviada, no tindrien per que sentir-se al·ludits per els acords polítics ara rebutjats. Les manifestacions públiques de les associacions de jutges i del Consell General de Poder Judicial, suposen una ingerència en l’acció política, i al mateix temps els instal·la en una determinada predisposició ideològica. Atenent a les declaracions fetes, cal preguntar-se per el que passarà quan els apleguen les querelles o demandes contra la futura llei d’amnistia. És molt probable que tots aquells jutges, que ara es manifesten amb les togues i aquells que formen part de les associacions, hagen de ser recusats per haver-se pres partit contra ella. Seria raonable fer una llista per a la advocacia.

Colp d’estat

La simplista, retrograda, i falsària proclama de les associacions de la Guàrdia Civil, és plena de inexactituds funcionals del cos armat. Propera a una proclama de colp d’estat similar a la del 23F, i a les consignes de l’extrema dreta. És fruit d’una ideologia corporativa, pareix ser molT estesa en el cos armat i llunyana de la pretesa democràcia que diuen defensar, de les seues obligacions com a força armada, i guardians de l’ordre públic establert. Contràriament al que diuen, l’article 8.1 de la Constitució Espanyola, estableix que «les forces armades, constituïdes per l’exercit de terra, l’armada i l’exercit del aire, tenen com a missió, garantir la sobirania i independència de Espanya, defensar la seua integritat territorial i el ordenament constitucional». Res diu del paper de les forces d’orde públic i menys de la Guàrdia Civil.

Respecte del manifest de les associacions de la Guardia Civil cal recordar-los que la seua lleialtat és amb el poble, representat en el parlament. En ell resideix la sobirania (art. 1 de la Constitució) i no en el rei. És possible que siga ja l’hora de revisar els codis d’aquest cos policial, creat al segle XIX, i adaptar-los als temps presents. També cap la possibilitat de que tota la còlera i l’exasperació, mostrada des de el 23J per part de alguns partits polítics, el poder judicial i algunes associacions, no siguen altra cosa que una mascarada, o una amagada i interessada forma, i un tant enervant, de justificar la necessitat d’un colp d’estat.

Les decisions polítiques són legals mentre els jutges, mitjançant una sentència, no diguen el contrari sobre aquestes. Les proclames polítiques amenaçadores no beneficien a la imparcialitat que ha de prevaldre en l’actuació dels membres associats.