Reg a manta

Al món llaurador hi ha paraules de vegades estranyes per als qui no han viscut el camp. Posem per cas: frau, cavalló, portell, seguidor, prohom o regar a manta. El reg a manta ha estat el sistema tradicional de reg fins que va arribar el degoteig. En realitat, a l’horta valenciana era l’únic que es coneixia. Consistia, en línies generals, en regar deixant que el corrent d’aigua que baixava per la sèquia entrara a l’hort aparentment a orri, és a dir, sense mesura. Ací a Castelló, i supose que arreu del País Valencià, cal comentar que, malgrat el reg a manta, l’ús de l’aigua estava molt controlada. Es regava per torns o tandes, sota el control dels seguidors, els encarregats de donar i tancar el dret de reg, i el mosso, el cap que els dirigia. Així mateix estava la figura del prohom, propietari designat per controlar que els caixers de les sèquies es trobaren nets per no retindre el pas de l’aigua.

La preparació començava per la construcció de cavallons entre files de arbres o taules de verdures, anomenats fraus. Fet açò, es demanava la tanda o torn a la cambra agrària i esperaves que et tocara. Quan aplegava l’aigua per la sèquia corresponent, es posava la parada i s’obrien els portells de la finca per ordre, començant pel primer. El llaurador controlava el cabdal d’aigua que entrava amb la finalitat de que la força del corrent no es fera incontrolable; caminava pel marge sec del cavalló mirant que no es trencara. Si es trencava, perdia força i no aplegava l’aigua al final del frau. O si aquest era mitger, sorregava la finca del veí. Amb una aixada anava tapant tots el portells que l’aigua feia en el cavalló. Així l’aigua no es desviava del camí marcat, no li feia mal al veí i aplegava al final deixant regades les verdures o els arbres.

Ha servit de poc

Amb la creença que obtindria majoria, i amb l’esperança que Vox no li reclamaria la seua quota de poder si el necessitava, el PP, durant la campanya electoral, havia construït tot un seguit de cavallons, controls, torns o tandes. El cap de repartidors i el càrrec de prohom sembla que es va reservar per al president del partit. Però no va ser així. Tot allò que va fer i previndre en la finqueta valenciana, de moment, li ha servit de poc. Sense oblidar que ha de fer de bomber, i açò cada dia va a més. L’enllaç matrimonial de l’hora i mitja al País Valencia entre el Partit Popular i Vox semblava el poema Els amants de Vicent Andrés Estellés: «No hi havia a València dos amants com nosaltres / Feroçment ens amàvem des del matí a la nit», però sembla que cada un va a la seua. Vox rega a manta, i el PP no sap, no pot, o no vol imposar-li les normes de la tanda, o el seguidor, o la neteja del caixer de la sèquia, o la qualitat dels cavallons. Dia per altre i dos arreu, sorrega, es salta la tanda i embruta el caixer de la sèquia. El regador, el PP, no dona abast a reparar els portells que fa l’aigua, no fa més que anar amunt i avall del frau amb la llegona tapant malifetes, i en pocs dies els ha obligat a reparar i apagar focs per tot arreu. Al final ja voreu: promeses, projectes, fotos, declaracions, reivindicacions, i torne vostè demà. Però de forment ni un gra.