L’UJI com a patrimoni col·lectiu

La Universitat Jaume I ha celebrat l’aniversari de la seua fundació amb un acte acadèmic compartit amb la societat, que va impulsar la creació de la universitat pública de Castelló ara fa 33 anys. Mai està de més recordar que l’UJI es va crear en 1991 fruit d’una aspiració col·lectiva. Fa trenta-tres anys les institucions i, sobretot, la ciutadania de Castelló, va entendre que la formació universitària, la investigació, la generació de coneixement i la transmissió cultural suposaven la millor aposta de futur. Va entendre també que comptar amb una universitat pròpia, vinculada a les demandes socials de l’entorn, suposava una oportunitat única de generar un instrument de transformació social.

La Jaume I va nàixer des del convenciment que Castelló mereixia comptar amb les mateixes oportunitats que altres territoris per a garantir el progrés, l’evolució econòmica i el benestar de la societat. La nova universitat naixia amb el mandat de guiar-se per la qualitat, la responsabilitat social i la projecció europeista.

Durant tots aquests anys, la comunitat universitària, sota la direcció dels diferents equips rectorals, ens hem entregat a complir amb l’objectiu de convertir-nos en motor de transformació social. Són moltes les dades que avalen que l’UJI s’ha demostrat essencial per al progrés del seu entorn, però només posaré un exemple: el PIB de la província de Castelló en 1990 era el 12,5% del total de la Comunitat Valenciana, una xifra que va ascendir al 14,11% en 2022. Eixe creixement no es deu en exclusiva a l’activitat de l’UJI, però la seua contribució és indubtable. Castelló i la seua província serien molt diferents sense l’UJI.

La universitat pública de Castelló és un patrimoni col·lectiu que posa al servei de tota la societat les seues capacitats docents, investigadores i d’innovació, una innovació que ha de ser tecnològica, però també social. No tinc cap dubte que enfortir la universitat pública de Castelló és imprescindible per al territori, la ciutadania i per a assolir un futur millor. Aquest enfortiment comença per la comunitat universitària, que ens hem de mantindre fidels a la vocació de servei públic i aportar solucions creatives, innovadores i transformadores als problemes, siguen d’àmbit local o global.

Ara bé, necessitem també d’altres dos elements fonamentals que complementen aquesta autoexigència.

El primer és mantenir el suport de la societat. Les aliances amb les institucions, els sectors productius i les entitats socials han tingut i tenen un caràcter estratègic. Els convenis amb administracions públiques i empreses per a pràctiques curriculars, la xarxa de càtedres i aules, la FUE-UJI, els contractes d’investigació amb el teixit productiu, la xarxa de municipis per la igualtat, el programa d’extensió universitària, la Universitat per a Majors o les iniciatives per a captar i retenir talent i apropar el món rural a la comunitat universitària donen idea de la dimensió de la nostra connexió amb l’entorn.

L’altre element essencial per a enfortir la universitat pública són els recursos. Necessitem un finançament suficient, equitatiu i sostenible, que ens permeta dissenyar la Universitat que millor responga a les demandes socials, que, a més a més, són canviants i molt exigents. Per això, apel·lem a la corresponsabilitat de la Generalitat Valenciana i del Govern central per a dotar a les universitats, i en aquest cas concret a l’UJI, dels recursos suficients per a prestar el servei públic de qualitat que la societat ens demana, i fer-ho dins del nou marc legal que estipula la LOSU.

Inversió multiplicada per al territori

Els informes de l’impacte socioeconòmic de les institucions d’educació superior i investigació confirmen que, per cada euro invertit, les universitats retornem 3 a la societat. Cada euro destinat a l’UJI és una inversió multiplicada per al territori, gràcies a una oferta acadèmica en tots els àmbits de coneixement, que fomenta el pensament crític, l’emprenedoria i que, a més d’enfortir la inserció professional, capacita el nostre estudiantat per a ser agents de canvi social. Una formació que també aspira a garantir el dret a l’aprenentatge al llarg de la vida i el reciclatge professional.

També multipliquem la inversió quan, gràcies als projectes dels grups i instituts d’investigació, generem i compartim coneixements amb el nostre teixit productiu. Un exemple paradigmàtic d’aquesta transferència és l’institut de tecnologia ceràmica, però hi ha d’altres exemples vinculats al turisme, l’agricultura i a àmbits com la robòtica, la intel·ligència artificial o els nous materials.

L’Espaitec, el nostre parc científic i tecnològic, també és un altre valor afegit del projecte universitari. De fet, avui en dia, és un referent d’innovació on es generen idees disruptives.

Com a universitat, multipliquem en la millora de la qualitat de vida de la gent quan despleguem projectes en l’àmbit de la salut, de l’economia circular, la igualtat, el multilingüisme i la lluita contra el canvi climàtic; quan actuem davant la propagació de les notícies falses que posen en perill la nostra democràcia. I, per descomptat, quan apropem la cultura a tota la societat.

Com veieu, l’UJI representa un ecosistema únic i diferenciat de formació, ciència i innovació al servei de la societat. Som una Universitat aliada del nostre territori i la seua gent, però amb projecció nacional i internacional. Ací, precisament, resideix la nostra fortalesa, una fortalesa que volem ampliar per a continuar sent un motor de transformació social.

Rectora de l’UJI i presidenta de CRUE Universidades Españolas