A Vicent Ventura, un sabut de Castelló

Poc a poc ens quedem sense miralls en què reflectir-nos culturalment i intel•lectualment. En 2024 se celebra el centenari del naixement de l’il•lustre castellonenc Vicent Ventura i Beltran que com tants altres, de Castelló i d’arreu del País Valencià, formen part de l’oblit. Des de fa un any els incultes polítics, hostes de la Generalitat Valenciana, van enfonsant la cultura valenciana en majúscules. Llastimosament a este pas (perquè les seues obres foren escrites en llegua catalana allà pel segle XV) deixarà de conèixer-se el gran poeta de l’Edat Mitjana valenciana, Ausiàs March, una de les figures essencials del segle d’or valencià, i el colossal Joanot Martorell, autor de les històries del cavaller Tirant lo Blanch, novel•la cavalleresca del segle d’or valencià. Llibre que va servir d’inspiració a Cervantes per a l’obra del Quixot de la Mancha.

Vicent Ventura fou un polític, periodista i escriptor, col•laborador de premsa de tirada nacional, catalana i del País Valencià. Va nàixer a Castelló de la Plana, fundador del Partit Socialista del País Valencià, i d’Unitat del Poble Valencià, l’origen del Bloc i Més Compromís. Home dinàmic, involucrat en la cultura valenciana. En la dictadura, fou forçat a exiliar-se i després va estar confinat a Dénia, va treballar en la recuperació de les senyes d’identitat i de l’autoestima valencianes en un marc de construcció europea.

Polítics de ment estreta

Contemporani de Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster i Sanchis Guarner, fonaments tots ells del valencianisme intel•lectual modern i polític, en el centenari del seu naixement serà menystingut com ells per les autoritats culturals que ens pretenen governar ignorant-lo perquè era un demòcrata radical i també escrivia en català. Si no haguera estat l’antifranquista insubornable que era, ja tindria un carrer, una plaça i un col•legi no sols a Castelló sinó a tot el País Valencià. Hi ha polítics de ment estreta, que deixant fora les corregudes dels bous amb les vaques, els Episodis nacionals de Pérez Galdós o el Virgo de Visanteta de Josep Bernat i Baldoví, el tema cultural, els ve ample.