S'em fa molt complicat haver de recordar a la persona que va ser Armando Juliá, ja que el conec de tota la vida, des de petit que vam ser veïns fins a l’actualitat. Però tots aquests anys sumen moltes històries on he pogut conèixer a l’autèntic Armando, que no va ser més que amic dels seus amics.

Persona estimada per tots perquè durant tota la seva vida ha estat implicat en molts aspectes de la història de Moncofa. Recordo a Armando de guarda rural i de policia local, que en qualsevol situació sempre ha estat preocupat i ajudant els veïns. Però també ho recordo com una de les persones que va impulsar el que avui en dia són les festes de Sant Antoni, a les que va ser el primer president de la comissió de penyes i el seu bon fer va propiciar que aquest càrrec perdurés diversos anys. 

Però on més recordo a Armando és a la Colla la Tabarra, que des de la seva creació han estat una autèntica família. Com deia abans sempre ha estat amic dels seus amics i en la Tabarra molt més, on ha vist créixer els fills dels seus amics, que sempre li han tingut respecte i afecte, perquè això és el que els mostrava ell mateix. 

Aquests últims anys al casal de la Colla la Tabarra es va transformar en la colla de festes, on un grup de persones en la qual m’incloc, ens reunim per celebrar la setmana de festes de Sant Antoni al mes d’octubre. I Armando sempre hi era, per intentar que passéssim unes festes sense que faltés cap detall. Sempre aportava. Al casal sempre ha estat el paeller oficial i no era per a menys, perquè les paelles d’Armando, portaven el seu segell. No tinc paraules per descriure-les, sempre han estat una delícia i així ho recordaré. Fins els meus companys de el periòdic Mediterráneo que van tenir el plaer de conèixer-lo, recorden que va ser una persona excepcional i que els va fer passar jornada inoblidable i com no, de menjar paella d’Armando. 

Reconec que són moments molt durs per a aquesta família que formen la colla de festes, però és que en menys de dos anys ens han deixat tres integrants, Antoniet, Alejo i Armando. Això és molt dur però hem de lluitar perquè ells allà on estiguin ens estaran veient i recordant les seves vivències que no han estat poques.

Ara haurem de conviure sense Armando, sobretot la seva estimada esposa Joaquina, que ha estat dia rere dia amb ell. O els seus germans Toni i Rafa, germanes Amparo i Vicentica, el seu cunyat Carles i cunyades Pilar, Palmira i Maria Dolores, al igual que tots els nebots, que per a ells sense cap dubte sempre serà el mirall on mirar-se. O els seus grans amics Juanin, Elia, Manolo i Marí, que tants i tants esmorzars i dinars han realitzat.

No ens queda una altra que treure forces per seguir la vida per dur que se’ns faci, per seguir recordant com era. Ànim a tota la família i sols vullc afegir que Armando és història viva de Moncofa i així ho recordarem.