Raboses mostren «preocupants» indicis de domesticació al Millars

El consorci gestor del paratge adverteix del risc que suposa donar menjar als animals en llibertat i remarquen que «mai s’ha d’alimentar la fauna salvatge» i que s’ha de conviure amb distàncies

Un grup de raboses identificades pels guardes rurals del paratge, que busquen menjar en les zones freqüentades per les persones, acostumades a fer-ho.

Un grup de raboses identificades pels guardes rurals del paratge, que busquen menjar en les zones freqüentades per les persones, acostumades a fer-ho.

La presència d’animals lliures en entorns que estan a l’abast o són freqüentats per humans sol cridar l’atenció, inclús inspirar tendresa en alguns casos, fins i tot l’enganyosa sensació, entre algunes persones, que estan desemparats, donat que s’han de valdre per ells mateixos per tal de sobreviure.

Eixa comprensible preocupació o tal vegada empatia amb qui es considera vulnerable, mal gestionades, poden provocar problemes i desequilibris seriosos als ecosistemes que ens envolten i precisament eixa ha sigut la motivació de l’última crida que s’ha fet des del consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, on s’ha detectat «afecció als usuaris del paratge fluvial» per part de raboses.

La raó és ben clara. Hi ha gent que les alimenta. Així ho expliquen des del consorci, que ha rebut diverses queixes d’usuaris que indiquen «la presència de raboses que no demostren por cap a les persones i s’acosten cada vegada més». De fet, confirmen que el servei de Guarderia Rural ha comprovat com, fins a tres d’elles es deixen veure «en diverses rutes del paratge» i que «s’acostaven sense cap mena de temor a caminants, esportistes i passejants».

Els mateixos vigilants de l’entorn natural han vist com els animals «estan sent alimentats de forma sistemàtica per algunes persones», el que els especialistes consideren una gran errada que no els ajuda, més aviat el contrari.

És la raó per la qual adverteixen que «oferir aliment a la fauna salvatge de forma continuada pot tindre greus inconvenients», tant per als suposats beneficiaris com per a les persones».

És una qüestió de lògica. Si un animal salvatge s’acostuma a rebre menjar amb facilitat «va perdent la seua capacitat de caça», el que té una afecció directa «a la seua supervivència en la natura». Però, a banda, oferir «menjar inadequat --que és el que sol passar-- pot provocar malalties greus i en casos extrems, la mort». En resum, creient que es fa un bé, realment està provocant-se un mal.

Quan un animal, com aquestes raboses, entén que l’humà és una font d’aliment tendirà a buscar-lo i a apropar-se, el que «pot causar problemes com accidents amb ciclistes o altres esportistes usuaris de les rutes», però també incrementa la seua exposició, donat que l’excés de confiança pot ser aprofitat per «algun desaprensiu que amb la domesticació aprofite per a fer-los mal», remarquen.

El consorci fa una crida a tots els usuaris en general i demana amb claredat que «mai s’ha d’alimentar a la fauna salvatge en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars», donat que aquests animals tenen les ferramentes suficients per instint i desenvolupament natural per trobar tot el que necessiten per a sobreviure. Gaudir de la presència d’aquestes espècies és un dels atractius de l’entorn, però sempre cal fer-ho respectant les distàncies. Eixa és la millor manera d’ajudar-les i protegir-les.