Tot un referent. A base d’esforç, Pau Francisco Torres s’ha convertit en un espill per als més de set-cents jugadors que conformen la Cantera Grogueta. Entre ells, per Nicolás García, aleví de primer any del Submarí que somia amb triomfar algun dia a l’Estadi de la Ceràmica.

Nicolás, amb tan sols deu anys, porta vestint l’elàstica groga des de ben menut: «Vaig començar a jugar al Villarreal en Psicomotricitat amb només dos anys i mig». El prometedor migcampista vila-realenc té a Pau Francisco un dels seus referents: «És un jugador que porta molt de temps i és de Vila-real com jo. M’agradaria poder seguir els seus passos en el futbol base del Submarí».

UN EXEMPLE // Els dos jugadors van compartir un moment molt especial en un dels camps de la Ciutat Esportiva. A més de donar uns tocs i efectuar uns xuts, Nicolás va aprofitar l’ocasió per fer-li a Pau tot tipus de preguntes: «Quant de temps fa que jugues al planter?, Entrenes moltes vegades amb el primer equip?». Des de l’experiència que atorguen quinze anys en la Cantera Grogueta, el jugador del Villarreal B li va donar diferents consells: «Gaudeix del futbol. No només dels partits, també dels entrenaments. Fes-te amic dels teus companys i si vas pujant esglaons, tindràs temps de prendre-t’ho com una cosa més seriosa».

UNA VIDA DE GROC // Igual que Nicolau, Pau també va començar a vestir l’elàstica del Submarí des de ben xicotet: «Porto pràcticament tota la vida aquí. Jugo al Villarreal des dels cinc anys. Vaig començar al Prebenjamí D, a les ordres de Luis Arnau». El jugador groc elogia la feina de la Cantera Grogueta: «És un club que té molt en compte als jugadors de base. Molts futbolistes vénen de tota Espanya per jugar al Villarreal. Tenir una escola de futbol d’aquest nivell a prop de casa és tot un privilegi».

No obstant això, també reconeix la dificultat de progressar en una de les escoles de futbol base més prolífiques a nivell nacional: «Passen molts jugadors pels equips i és complicat anar pujant esglaons. Per això, valoro molt positivament el que he aconseguit després de tants anys».

«Quan era xicotet, somiava amb arribar a jugar algun dia a l’Estadi de la Ceràmica. Malgrat el temps, el meu somni no ha canviat. Lluitaré per guanyar-me un lloc al primer equip», admet Pau, que es defineix com un xic «alegre i bon company». En canvi, sobre el terreny de joc, «em caracteritzo per ser un central amb bona sortida de pilota», explica.