Hi ha herències que són una putada com ara l’herència genètica que espenta malalties com l’hemofilia --malaltia de reis i reines--, que impedix la correcta coagulació de la sang, la fenilcetonúria, la fibrosi quística --quan de mal ha fet internet--, la retinosi pigmentària, la talasemia... i diferents síndromes que malbaraten la salut i la vida de les persones com hereus forçosos.

També hi ha qui renúncia a l’herència patrimonial d’un familiar o d’un veí --no és el cas de Paco Martínez, alcalde de la Vall d’Alba i hereu confés d’incontables propietats ací i allà--, per no poder afrontar el gasto que suposa els impostos de successió. En aquest fascinant món de les herències també trobem desheretats i hereus sorpresa, normalment enfrontats primer i enemics eterns generació rere generació.

Finalment, o no, perquè la ciència i els desfaenats tot ho investiguen, està l’hereu paranormal, paradigma del qual ha esdevingut Jordi Pujol, exemple, far i guia. Aquest home, ara derrotat, avergonyit i amagat, vol fer creure al món que son pare va preferir deixar una quantitat indefinita de diners a l’esposa, Marta Ferrusola, i als fills que vingueren, amagats en un banc d’Andorra --lluny de la fiscalitat depredadora espanyola i germana de Pujol--, amb conseqüències genètiques que patixen els fills. H

*Escriptor