Hi ha qui en encara dubta que la Comunitat és terra d’oportunitats, quan han enxampat el director general d’Integració i Cooperació de la Generalitat Valenciana, Josep Maria Felip i cinc més per fer pressuntes garrames amb el pressupost d’ajudes al tercer món i, sempre pressuntament, derivar-les al quart món: les seues butxaques.
Sostenen els denunciants de les pràctiques de saqueig dels enxampats que el seu delicte és més que greu com a conseqüència de la finalitat última, com totes les finalitats, d’ajudar els més desafavorits del món. Així, una potabilitzadora d’aigua a Honduras, esdevenia una propietat immobiliària al bell centre de la capital, València. Res a vore amb els guanys derivats del tractament de les aigües brutes de la tal capital, València, que han proveït d’acompanyants i viatges de luxe els gestors d’EMARSA, a denúncies d’un del PP, bé fóra a Rumania a esbrinar com s’ho fan els romanesos amb la informàtica aplicada a la deputació d’aigües amb un seguici de quatre o cinc traductores (ben bé el responsable de l’expedició no recorda el nombre com tampoc el resultat de la seua investigació a preguntes del jutge), bé fóra amb la família a Masai Mara cercant l’anhelós i merescut descans.
Els defensors i amics dels ara detinguts afirmen que tampoc no passa res si a Nicaragua hi ha una potabilitzadora més o menys i miren cap a l’aeroport de Castelló, sense el qual i sense el seu manteniment hi hauria beques de menjador per a tots, llibres per a tots, mestres per a tots i diners per a pagar les despeses de manteniment d’instituts, col·legis públics i concertats per a dècades. La defensa al·legarà persecució política i demanarà un judici amb jurat, popular. H
