Vivim temps estranys en la capital de la Plana. Temps en què les anunciades gotes fredes, ni són tan fredes ni tan sols porten gotes i els aiguats arriben com quasi tot a Castelló tard, quan en la resta del País ja ha escampat. Temps on regna la incertesa i les úniques certeses tenen molt a veure amb els esforços que la ciutadania ha de fer cada dia per a poder tirar endavant. Són temps en què hi ha gent que s’indigna perquè una revista satírica fa acudits de Castelló alhora que es mostra indiferent davant qüestions com ara la qualitat de l’aire que respira, la falta d’habitatge per a albergar a famílies sense recursos o la precarització de l’ocupació, qüestions totes que, al meu parer, ens afecten com a ciutat molt més que un acudit dolent. Temps on el temps passa mentre romanem assegudes mirant per la finestra esperant veure ploure entre els xops mig desfullats (gràcies Serrat) pensant que qualsevol temps passat va ser millor i coses així. Són temps de desconcert i resignació encoratjada per l’al·luvió de notícies que ens envaeix, algunes vertaderes, d’altres només a mig fer i la majoria més falses que una paella de marisc, on un titular sense contrastar passa automàticament a ser veritat vertadera per poc veraç que siga gràcies a la vareta màgica de l’editor de torn.
Potser estiga enganyat, però tinc la sensació que al llarg de la legislatura s’han buidat els carrers i la ciutadania ja no reivindica el que fa tan sols tres anys era innegociable. Crec que el canvi que va suposar fer fora al PP de l’alcaldia de Castelló després de 24 anys d’absolutisme ha estat una de les raons que expliquen la desmobilització ciutadana, que ha delegat en el nou govern esperant que faça tot allò que va prometre. Malgrat que el govern de Marco té molts fronts oberts i els seus esforços s’haurien de centrar a tancar-los abans no acabe la legislatura, és evident que ja estem en plena campanya electoral. Abans de pensar en reeditar pactes cal fer balanç i veure fins on s’ha arribat amb el Pacte del Grau i els perquès dels inevitables fracassos. No es tractava únicament de fer fora al PP sinó d’avançar cap a una ciutat més viva, justa i solidària.
*Regidor de CSenM
