"Cavallers, soc la Pigà... Amb aquesta frase s’enceta el Nadal a Castelló des de l’any 1980 i durant 25 d’aquests 41 anys la veu que l’ha pronunciada ha estat la de Mari Rubio Viciano. Mari va nàixer, créixer i fer vida al carrer Conills de Castelló. De família llauradora, va tindre un negoci propi al carrer d’Amunt i passava els estius a l’alqueria de la marjal. Una vida arrelada de forma innegable a la seua ciutat, una vida aparentment discreta. Però Mari ha estat d’aquelles persones que, amb les seues accions, han transformat el seu entorn.
'Matriarca d'Una Gran Família"
Darrere de la representació del Betlem de la Pigà hi ha una gran família de vora 200 persones ben diverses que, no obstant les diferències i el pas dels anys, tenen un fort sentiment de pertinença. Probablement, aquest ha estat el secret de la seua perdurabilitat i Mari n’ha sigut un motor fonamental. L’autor del text del Betlem de la Pigà, l’escriptor Miquel Peris, definia el seu personatge com «comboianta». I, en aquest cas, el personatge i l’actriu comparteixen essència. Ella va engrescar la xicalla del seu carrer perquè eixira els primers anys, quan escassejaven els actors i les actrius; ella encomanava coques i cava per allargar l’eufòria de cada representació en trobades a la colla Pixaví que s’estenien fins la matinada; ella gestionava i tenia controlades moltes peces de vestuari i atrezzo que, d’altra manera, haurien acabat perdudes... En una entrevista que va concedir, a més, l’autor va descriure el personatge de Quiqueta la Pigà com un cant a la maternitat frustrada. Mari va aconseguir donar cos a aquesta metàfora i va exercir de mare del Betlem, acompanyant tota una generació de xiquets i xiquetes que la van tindre com a referent i recitaven les paraules de l’autor amb la cadència exacta que ella els donava. I, també, com a bona mare, va saber detectar el moment en què els seus fills teatrals estaven preparats i va prendre la mai fàcil decisió de fer un discret pas enrere i deixar-los volar sols. Els seus darrers anys com a part integrant del Betlem, la primera Pigà exercia de matriarca, caminant amb destresa per la delicada línia que permet fer un impuls quan cal i apartar la mà quan no et requereixen, per a deixar fer, encara que siga amb una mirada diferent a la pròpia.
"Mari va aconseguir donar cos a aquesta metàfora i va exercir de mare del Betlem"
Una icona
Castelló que ens deixa Mari té la seua empremta. Discreta, com dèiem al principi, però nítida: el paisatge sonor de la ciutat ja té integrada la seua veu recitant els versos del poeta; l’imaginari col•lectiu conté la icona d’una beata especialment elegant, amb un mantó de color crema sobre els muscles; i podem dir que el projecte ideat per Matilde Salvador i Miquel Peris s’ha convertit en tradició castellonenca gràcies, en part, a ella, que va formar part essencial del moviment que va encetar aquesta representació i n’ha sigut una força aglutinadora al llarg dels anys. Nosaltres ens quedem amb la dolçor dels ulls de Quiqueta quan ballava amb el Jesuset de cada any, bressolant-lo al so de la música de Matilde.
