Com reinterpretar l’Ofelia de John Everett Millais?

Que el cicle Espaisonor de l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC) ha donat un important gir pel que fa al seu discurs és més que evident. Sota el comissariat d’Edu Comelles s’ha reivindicat el paper fonamental del so com a eix sobre el qual s’articulen narratives, músiques i improvisacions. No obstant això, tal com el mateix Comelles reconeix, «de tant en tant trobem projectes que es fonamenten en la imatge per després encaixar-hi el so com pàtina emocional i fil conductor performatiu».

Entre aquests projectes visuals i performatius dels quals parla Comelles s’emmarcaria Off.elia, que el proper 7 d’abril, a partir de les 20.00 hores, es desenvoluparà a l’EACC i que és un «una posada en escena complexa i única, que redibuixa i reinterpreta en clau contemporània l’imaginari vuitcentista del romanticisme pictòric». Què vol dir això? Pel que sembla, els autors d’aquesta proposta han reinterpretat la imatge icònica de la Ofelia del pintor britànic John Everett Millais «amb una sèrie de codis estètics actuals». Tant és així que és «a través de l’electrònica d’avantguarda i el processament de vídeo en temps real com aquesta imatge emblemàtica és retornada a la contemporaneïtat» de la mà de dos creadors com són Epi Neuraska i JJ Doc. En paraules de Neuraska: «A diferència de la pintura, on la bellesa i la natura tenen una força i importància sublims, en la nostra Off.elia hi apareix un ambient erosionat i contaminat, les aigües del riu corren negres de desesperació. Off.elia agonitza, reclama, canta… a la vida que sap que se li escapa».

ELS AUTORS

Qui són Epi Neuraska i JJ Doc? El primer d’ells és un creador visual d’Ontinyent que fa anys desenvolupa un llenguatge visual en temps real a partir de la manipulació del vídeo. Per la seua banda, JJ Doc és un artista sonor de Borriana que forma part de projectes tan necessaris avui en dia —per seu objectiu i propostes— com Isósteles Estudi. Tots dos, com explica Edu Comelles, «han aconseguit teixir una proposta insòlita en el panorama valencià que bé mereix el seu toc d’atenció a l’Espaisonor».