Últimament s’han publicat una sèrie d’articles una miqueta apocalíptics referents a un sector que, diuen, viu el seu pitjor moment des del més dur de la crisi econòmica: les llibreries.
Segons un informe de CEGAL (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros) i el Ministeri de Cultura, titulat Observatorio de la librería, la meitat de les llibreries del nostre país factura una quantitat que les deixa al límit de la supervivència, sent les més petites les que més sofreixen en aquest aspecte; de fet, moltes d’elles s’han vist obligades a tancar. Podríem intentar dilucidar aquí els perquès de tota aquesta situació, però tampoc volem buscar culpables.
Tenint això en compte, el fet que el pròxim 12 de desembre la llibreria Noviembre de Benicàssim, al front de la qual estan Mònica Bernat i Cèlia Puchol, celebri el seu 15è aniversari és una molt bona notícia per als que creiem fermament en la funció social i cultural, a més d’econòmica de les llibreries, per diversos motius. El primer d’ells, perquè significa que han fet bé el seu treball, erigint-se com un referent no sols en la seua localitat, sinó a nivell provincial i autonòmic —no oblidem que van ser reconegudes per la Conselleria de Cultura com a llibreria més innovadora en 2016 i que aquest 2019 l’Associació de Comerços i Serveis Professionals de Benicàssim (Acoserbe) li ha concedit el premi al comerç destacat de l’any—. El segon motiu, i potser el més important per a mi, està estretament lligat al seu paper com a agent cultural, organitzant una sèrie d’activitats que fomenten la lectura i el pensament, així com convidant a escriptors i escriptores, a més d’altres professionals, de primer nivell. Una d’elles és la catedràtica d’Història de la Universitat de València Isabel Burdiel, qui presentarà el mateix dia 12 el seu llibre dedicat a l’escriptora gallega Emília Pardo Bazán, «una de les grans escriptores europees de la seua generació», tal com ens comentava per telèfon.
Pardo Bazán
Burdiel, experta en el segle XIX, assegura que l’obra de Pardo Bazán «es llegeix menys del que es deuria». Així, a través d’aquest assaig englobat dins de la col·lecció «Españoles eminentes» que promou la Fundació March i que ha publicat l’editorial Taurus, tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en la biografia d’aquesta autora que «va ser molt eminent en vida, que despertava amors i odis per igual i que va entrar en el cànon literari de la seua època». La catedràtica reconeix que la figura de l’autora gallega l’atreia des de la seua època d’estudiant. «Va escriure sobre les possibles maneres d’amor que no eren les habituals per a la seua època, i sent conservadora i catòlica va ser una gran activista i feminista». El seu sentit de l’humor àcid i la seua audàcia en un món d’homes fan d’Emília Pardo Bazán «un personatge excepcional» que ara podem conèixer millor gràcies a aquest complet estudi de qui fora Premi Nacional d’Història en 2011. Un veritable luxe per a celebrar aquests 15 anys de Novembre. I per molts més.
