Per a què serveix l’art avui, quina és la seua funció, i què ens interessa de l’art, què busquem en ell. Avui dia aquestes preguntes obtindrien tantes respostes com un volgués. De fet, dóna la sensació que tot el relacionat amb les arts i les lletres és una espècie de calaix de sastre, un «tot val» en el qual ja no importa si existeix, en realitat, un missatge o intenció, sinó que l’única cosa que es busca és causar un impacte, donar que parlar, encara que sigui per un temps limitat. Sembla que tots busquen l’efímer partint d’una base trivial, buida. O m’equivoco? Existeix realment un art compromès, un art que, lluny de ser pretensiós cerca, a través d’un discurs ben pensant i ben filat traslladar a la societat una experiència que la transformi o que, almenys, l’emocioni i/o inquieti? Malgrat mostrar-me reticent en segons quines coses, diria que sí, que existeix un art veritablement preocupat, compromès, que ens commou i que provoca una reacció en nosaltres. L’art de Marta Negre és així.
L’artista alcorina ha presentat en la façana del Mercat Central de Castelló una versió de la seua càpsula audiovisual —així crida ella a aquestes peces— Liminal, obra que recentment ha estat adquirida per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la capital de la Plana per a formar part de la seua col·lecció d’art contemporani, una obra que, com assegura la pròpia Negre, «sorgeix com a reflexió recent i presa la seua base a partir del temps liminal i transitori viscut en 2020 durant el confinament, el qual marca una bretxa entre l’anomenada normalitat i l’encunyada ‘nova normalitat’».
A través de la lectura poètica i conceptual del mite de Persèfone, Marta Negre endinsa a l’espectador en «un temps confús, no precís i inestable de transició». És aquest un assaig visual, en la línia dels seus últims treballs, en el qual, o a través del qual, l’artista se serveix del pensament filosòfic contemporani per a plantejar una sèrie de qüestions que concerneixen a la condició humana al mateix temps que posa sobre la taula assumptes actuals com el revisionisme històric.
En aquest cas en concret, i partint d’aquesta reflexió sobre aquest temps estrany pandèmic global, Negre realitza una lectura que podria considerar-se en clau feminista o de gènere. De fet, la peça es presenta formalment contraposant paràmetres oposats: l’estructura clàssica del relat narrat contrasta amb un tractament de la imatge contemporània i relectura de nous significants. Així, el personatge d’una dona jove, representant en temps liminal en edat (transició de la infantesa a la maduresa) és al seu torn, una representació visual que vol trencar amb el concepte clàssic de feminitat.
D’aquesta manera, Marta Negre qüestiona el simbolisme i el paper femení subjugat i dependent en els relats al llarg de la història, oferint una revisió, al mateix temps que acostar a l’espectador a lectures pròximes al trànsit entre gènere.
Adaptació
A pesar que en la façana del Mercat únicament es poden veure fotogrames extrets del vídeo original, podem destacar aquí que la peça audiovisual està dividit en dos passatges. En la primera s’al·ludeix a un estat incert de temor i alarma, un missatge repetit que acaba en una densa letargia per a connectar-nos després amb l’arribada de la primavera. En la segona part s’al·ludeix a la vulnerabilitat, la volta a una situació que comporta cert perill i que pot tornar a remetre.
Així mateix, el vídeo interpel·la a l’espectador a actuar en aquest estat liminal, proposant una revisió del final per a poder canviar l’inici de la història. I és que, com defensava Victor Turner, i com bé assenyala la mateixa Marta Negre, «una oportunitat d’aprofitar els espais liminals com a acció cap al canvi, moment en el qual fermentar noves energies».
