Els misteris o relats familiars, aquests que es van gestar temps enrere i que han anat evolucionant a través de les diverses generacions, avivant encara més el vigor del narrat, és el detonant de Les Saurines, obra de la dramaturga castellonenca Mafalda Bellido.
Un pèndol i el valor de l’aigua no sols com a element natural sinó com a recurs necessari per a la vida, són els punts de partida que l’autora de l’Alt Palància utilitza per a armar aquesta comèdia dramàtica, o drama còmic, que es representarà per primera vegada els dies 30 i 31 d’octubre en el Teatre Principal de Castelló.
Producció pròpia de l’nstitut Valencià de Cultura (IVC), si alguna cosa destaca d’aquesta obra, a més de la pròpia història, és l’elenc i equip de professionals que hi ha darrere, la gran majoria castellonencs, la qual cosa ve a reflectir el pes en la Comunitat Valenciana, cada vegada més important, de tots aquells que es dediquen a les arts escèniques a la província. I és que Castelló és, des de fa ja molt, un territori fèrtil quant al teatre en tots els seus vessants, ja sigue de carrer o a escena. Així, ens trobem amb noms rellevants com els de Begoña Tena, Sergio Ibáñez, Manel Brancal o Pepa Cases, per citar només alguns, dins d’aquest projecte que, com reconeix Bellido, «no hagués estat po-ssible sense el suport de l’IVC».
L’origen de l’obra
«Quan se’m va proposar començar a treballar en aquesta obra, se’m va ocórrer una idea a partir d’una espècie d’objecte familiar, d’un objecte gairebé fetitxe que va ser del meu avi i després del meu pare: un pèndol», ens conta Mafalda Bellido. A partir d’aquí, contínua, «vaig començar a preguntar-me què podria sorgir d’aquest pèndol que era important per a nosaltres». I el que sorgeix, o va sorgir, van ser més preguntes, salts en el temps i, sobretot, un relat assentat en una família formada per diverses dones arrelades a la terra.
L’autora teatral assenta l’obra sobre dos pilars, aquest pèndol que simbolitza el temps, i aquestes dones que viuen en un poble on hi ha sequera. El conflicte? La presència d’una dona d’aquesta petita comunitat que sí que disposa d’un broll d’aigua però que no vol compartir l’aigua que naix d’ell amb els seus veïns. Per què negar-se? Què li motiva a això?
Això és el que l’espectador anirà descobrint, a poc a poc, al llarg d’aquesta obra que va partir d’un text escrit però que va evolucionar i es va transformar durant els assajos. «Hem anat treballant el text sobre la pròpia escena, en un procés que m’ha resultat molt gratificant perquè ha estat compartit amb els actors i la resta de l’equip. A mesura que avançàvem s’anaven encaixant coses, canviant el que era la forma de l’obra, el recorregut que fan les actrius que ens conten la història… És una obra que ha anat evolucionat, tant a nivell interpretatiu com de la pròpia dramatúrgia, i ha estat molt motivador en ser tan participatiu», explica Bellido.
Llegat i identitat
Com dèiem al principi, Les Saurines és, en paraules de la seua autora, «una comèdia molt dramàtica o un drama molt còmic», perquè, assegura, «transita pels dos vessants, passem de l’un a l’altre». En aquest sentit, adverteix que «és una obra molt dinàmica en la qual no se li dóna temps a l’espectador a asseure’s i a pensar que està en un terreny conegut, perquè automàticament anem d’un lloc a un altre, i això crec que per a l’espectador és molt gratificant; a més, el públic fa el mateix viatge d’una de les protagonistes de la història de la família».
A més de la sequera que sofreix aquest poble imaginari en el qual situa l’acció Mafalda Bellido, i del fet que es vagi aprofundint en la història d’aquesta família, aquesta obra parla, com comenta la dramaturga i directora, «de la cerca i de la necessitat de trobar la nostra identitat, de com el pes de la família, el pes del llegat, el pes de la nostra pròpia història, ens lliga a vegades a situacions i comportaments que assumim com a normals i potser no ho són tant». I és que, assenyala Bellido, «arriba un moment en el qual algú ha de parar i dir: ‘això pot ser d’una altra manera’. Això és una cosa que es planteja una de les protagonistes de l’obra, per què no podem canviar la història, encara que sigui un pes que arrosseguem de generació en generació».
Les Saurines parla de la ruralitat, de les dones en aquest escenari, de la necessitat de conservar el nostre llegat patrimonial i la nostra terra. És aquesta una obra compromesa i que segur sorprendrà el públic castellonenc.
