És Johann Sebastian Bach, la seua música, immortal, font d’inspiració, alè i consol, aliment per a l’ànima. És el compositor alemany, no n’hi ha dubte, mestre de mestres, i de les seues partitures emana un entusiasme que produeix sempre gaubança. Bach, Johann Sebastian Bach, què li vas fer al món? Com ho vas transformar a través de les teues notes?
Per a molts, Bach és considerat com «el pare de la música»; almenys de la música tal com la coneixem avui dia. Això és així perquè va ser ell qui va incorporar les bases de l’harmonia moderna, a-ssentades sobre els 12 tons del sistema temperat. Una veritable revolució en la seua època que va servir de model per als futurs compositors. Així, no és d’estranyar que molts d’ells li rendissin el seu particular tribut, mostrant la seua admiració d’una forma o una altra, de Mozart a Schönberg, de Brahms a Strauss, de Beethoven a Xostakóvitx.
L’àmplia i riquíssima obra de Johann Sebastian Bach és considerada com el summum de la música barroca. Alguns crítics han arribat a dir que el que li fa destacar i ser tan important és «la profunditat intel·lectual de les seues composicions, la tècnica que va aconseguir la perfecció i una bellesa artística que toca les fibres de l’ànima». Quanta raó.
No és d’estranyar que en ple segle XXI es continuï homenatjant el compositor d’Eisenach, i que la seua música sigui reinterpretada des de múltiples perspectives. Una d’aquestes «revisions» és la que protagonitzen Antonio Serrano, Daniel Oyarzabal i Pablo Martín en la seua proposta titulada Bach & «Bach», i que arriba a la sala simfònica de l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló aquest pròxim dissabte, 20 de novembre, a les 19.30 hores.
Què esperar d’aquest concert?
Principalment, gaudir de la música de Bach des de diferents prismes, ja sigui des d’una mirada barroca i virtuosa a una més actual en clau de jazz. Això és el que proposen Serrano, Oyarzabal i Martín i si algú s’està preguntant si aquesta fórmula funciona, dir-los que sí, funciona, i no sols això, sinó que emociona.
Aquest concert consta d’una primera part en la qual interpretaran algunes peces de Johann Sebastian Bach amb criteris historicistes, amb l’única excepció, això sí, de l’harmònica —que no existia en l’època del compositor alemany— en lloc del violí.
En la segona fase, els tres músics, que toquen junts des de fa més de 20 anys, convidaran al públic a realitzar un viatge, mitjançant les composicions de les seues visions de Bach, per un món d’improvisació en un estil clarament jazzístic. Així, en aquest segon bloc el trio es transformarà, reconvertint-se en el seu habitual format d’harmònica, fender rhodes i contrabaix, seguint l’exemple del cèlebre conjunt que va popularitzar el genial Toots Thielemans (harmònica) i Rob Franken (rhodes).
Tres músics de reconeguda reputació en cadascun dels seus instruments i que han conreat des dels seus inicis tant la música clàssica, com el pop, el rock, el tango, flamenc i per descomptat el jazz. D’aquí ve que no sigui estrany veure’ls junts ara en aquest projecte tan singular que s’emmarca dins del cicle «Un món de músiques» de l’IVC.
