Contes per a recordar el passat

L’home del sac, el Saginer, el Moti… són personatges que poblen els nostres pitjors malsons d’infantesa… però, els nens de hui en dia sabrien de qui parlem?

Probablement no, però precisament perque aquestes històries no es perguen Josep Usó (Vila-real, 1959) ha escrit Contes a la vora del foc, un volum publicat per l’Ajuntament de Vila-real.

El llibre va ser presentat fa poc a la llibreria Babel de Castelló, on Usó va recordar que «totes les cultures tenen els seus mites i sempre hi ha algú que dona forma al que s’havia transmés per via oral». D’exemples en tenim molts, les fàbules d’Esop a l’antiga Grècia, els contes dels germans Grimm a Alemanya o Lafontaine a França.

Però com bé assenyala l’autor vila-realenc, «nosaltres hi som a la perifèria i tot i que tenim grans contacontes com Enric Valor, aquest ni té un Nobel ni tan sols un institut amb el seu nom al seu poble». Això ha portat a que «moltes històries que em contaven de menut, els nens de hui en dia ni les han sentides nomenar, així que vaig decidir que podia recontar-les perque no es perguen».

Contes a la vora del foc reuneix set d’eixes històries, però Usó ja avança que «aquest volum només és una tria, en tinc més escrites i es podria fer perfectament una segona entrega o dues més».

Dibuixos que donen vida

Això sí, el llibre no seria el mateix sense la complicitat de Paco Membrado, qui il·lustra els set contes. Escriptor i il·lustrador són amics de sempre però mai havien treballat junts. Usó explica que «com era un llibre per a xiquets, li vaig preguntar si ell faria uns dibuixos, i el cas és que amb Paco has de saber molt bé què li demanes, perquè et dirà que sí. Són uns dibuixos preciosos, suggerents, i li donen una gràcia al llibre que no tindria d’altra manera».

Per la seua banda, Membrado confessa que «jo havia participat en alguna portada o il·lustració, però no en tot un llibre com aquest, i ha sigut una experiència molt bonica, no m’hi podia negar i la veritat és que he gaudit molt».

Paco diu que «són els contes tradicionals, els que he escoltat tota la vida i em va fer molt comboi posar-los cara, així que he tractat de reflectir com veia jo el personatge, però també com ho ha contat Josep». També recorda «quan era nen i anàvem a casa dels avis, erem feliços demanant-los un conte, i ells desenvolupaven una història que cada vegada era d’una manera i no acabava mai». No debades «era una generació que no sabia el que era una tele i havien d’entretindre als fills i nebots d’alguna manera».

Històries de por

No obstant, Usó avisa: «Aquestes històries no tenen res a veure amb la marca Disney, que és el que els arriba als xiquets i xiquetes hui en dia, és a dir, un lleó vegà o un monstre que no molesta». En canvi, aquests contes «bàsicament fan por als xiquets, perquè del que es tractava era d’ensenyar-los que calia estar alerta perquè al carrer hi havia molts perills».

Així, l’autor recomana que «aquest és un llibre per explicar-se’l als xiquets, l’adult el llegirà i l’adaptarà a l’edat del xiquet, canviant-lo amb el temps, perquè finalment ell mateix el llija quan tinga l’edat… i el dia de demà li’l llija als seus fills i així aquestes històries viuran per sempre».

Despertar els records

Uns contes que converteixen aquest llibre en una vertadera càpsula del temps, ja que ens recorden també com era el món quan els avis les contaven als seus nets. Així es va veure en la primera presentació de Contes a la vora del foc, que va tindre lloc al centre de dia Molí La Vila de Vila-real per a malalts d’alzheimer. Usó recorda que «va ser idea de l’Ajuntament degut a que és un llibre per a conservar la memòria i els qui resideixen allí l’estan perdent».

En un primer moment «em va sorprendre la iniciativa, però una vegada allí, una dona va voler llegir un conte, L’home del sac, perquè es veu que el recordava, i aleshores veies que l’altra gent també recordava coses, personatges, situacions, anècdotes..., i ho comentaven entre ells o a la cuidadora, i això et fa pensar que has fet alguna cosa per ells que d’altra manera no hagueres pogut».

Nova novel·la

Després d’aquesta nova experiència, Usó ja ha tornat als seus temes habituals en una nova novel·la que ja està acabada i segueix «un poc la línea dels últims llibres que he escrit, com El carrer era de terra (2021), basada en algun fet real canviat de lloc, en aquest cas una història que passa en els anys 40 i com sempre acostume, prop d’aquí, en concret a l’Alcalatén».

Ja estem esperant poder llegir-la, però també que Usó ens faça tremolar com quan erem nens amb nous contes i que estiguen il·lustrats per Membrado.

Suscríbete para seguir leyendo