Fa un parell de setmanes que el 80% de trucades que em sol·liciten consulta són de famílies amb fills adolescents i preadolescents.
La situació que estem vivint a nivell mundial fa que hagen augmentat les visites de famílies a la meua consulta. Moltes famílies van iniciar el confinament amb els seus fills quan eren uns nens. I ara, aquests xiquets estan començant a tenir canvis en el seu cos i en el seu comportament. S’estan transformant en adolescents. Cal que, per portar de la millor manera aquests canvis, les famílies siguen conscients que és el que està passant. Per una part, aquesta situació limita més les seues relacions entre iguals i, d’altra banda, els canvis que estan experimenten en el seu cos i ment.
Moltes persones són reticents als canvis o els costa adaptar-se, per això, suposa un esforç entendre que els està passant als nostres fills. Ells estan vivint en primera persona uns canvis que per a ells són una novetat. No obstant això, nosaltres, els adults, juguem amb avantatge, perquè ja coneixem aquests canvis. Fem un exercici de memòria. Quan i com vam viure la preadolescència. Recordem com la vam viure en l’entorn familiar, quines eren les nostres dubtes, si les vam resoldre, si teníem discussions amb els nostres pares, si sentíem que ni ells ni ningú ens entenien.
Hem de tenir en compte les característiques d’aquesta etapa tan vital. Conèixer i entendre-la farà que la relació familiar es veja reforçada o completament danyada.
Com ja vaig comentar en un article anterior, el cervell dels adolescents està en procés de maduració. No obstant això, per a moltes altres coses ells volen i exigeixen independència com un adult.
Per això com a adults hem d’entendre i acceptar aquest canvi, més encara en la situació excepcional i difícil que estem vivint tots, perquè el nostre fill cresca emocionalment i siga una persona resolutiva en un futur.
