Una paret vertical amb unes característiques molt especials que es troba en la Serra de Gàdor (Almeria) és l’únic lloc al món, que estiga documentat, on viu una planta que va ser descoberta per un naturalista almerienc (farà 10 anys aquesta setmana) quan realment buscava altra espècie. Tenia clar que no l’havia vist mai i, una vegada identificat el grup de plantes al qual podria pertànyer, varen recórrer a un especialista en la matèria. Va ser Jaume Güemes, director del Jardí Botànic de València. Així és com aquesta investigació va arribar a Anna Nebot, doctora en Botànica, de la Vall d’Uixó, especialitzada en biologia reproductiva d’espècies endèmiques.
El Conillet, que és el nom comú que li han adjudicat, no va poder ser descrit fins a l’any 2017, quan l’equip d’investigació del qual forma part Anna Nebot el va definir com una planta de gènere i espècie nous.
Només 79 unitats
Aquesta botànica assegura que "és molt estrany que hui en dia encara es trobe alguna planta que no estiga classificada en un gènere sencer". Raó per la qual admet que el seu treball arriba a resultar tan fascinant. De la planta sobre la qual ha estat investigant --acaben de publicar l’informe final del seu estudi, finançat per la Fundació Mohamed Bin Zayed-- "només hi ha 79 unitats a escala mundial" i totes estan en l’esmentada paret de la Serra de Gàdor. Han tractat de buscar llocs amb característiques geogràfiques i climàtiques semblants, però fins ara, sense èxit. Per tal de ser capaços de garantir la seua conservació --donat que el fet que estiga tan localitzada suposa que alhora es troba en perill d’extinció-- hi ha llavors a un banc de termo plasma d’Almeria.
No és el primer projecte en el qual participa Nebot amb una planta en les mateixes condicions. Assegura que també treballa amb una de la qual "només queda un individu natural".
Tracta de comprendre com plantes tan exclusives i especials estan on estan i com es pot facilitar la seua reproducció natural perquè el planeta no perda diversitat. Per a fer-ho possible estudia les particularitats de cada exemplar i busca. Busca molt. Xafa moltes sendes, muntanyes, camins, paratges sovint inaccessibles, per tal que tots, al remat, sapiguem com de ric i sorprenent arriba a ser el món.
