Descodificar la parla de les belugues podrà aclarir les causes de l’alta mortalitat dels bebés beluga detectades en una població en perill crític d’extinció, on es presumeix que la contaminació acústica del seu hàbitat natural podria ser un factor clau.
La doctora Audra Ames, investigadora de Fundació Oceanogràfic, està ampliant el seu treball sobre vocalitzacions en cetacis a Groenlàndia, gràcies a la col·laboració i el suport d’investigadors de Greenaridge Science Inc., d’Estats Units, dedicada a la investigació bioacústica, i de l’Institut de Recursos Naturals de Groenlàndia.
Senyals
La doctora va tindre l’oportunitat d’explorar la comunicació entre mare i cria de narval de la zona oriental de Groenlàndia i va descobrir, junt amb la doctora Susanna Blackwell i els doctors Mads Peter Heide-Jørgensen i Outi Tervo, que les mares i les cries empren senyals específics individuals, denominades crides de contacte, en la seua comunicació. Aquesta és la primera investigació que descriu la comunicació entre una mare narval i la seua cria i, a més, va demostrar que les cries d’aquesta espècie poden desenvolupar una crida de contacte diferent de la de la seua mare. Aquest resultat és diferent de l’obtingut de l’estudi que va desenrotllar Ames amb les belugues de l’Oceanogràfic de València, en 2016, en el que va concloure que Kylu, la cria de beluga, produïa una crida de contacte semblant a la de la seua mare, Yulka. La investigació a Groenlàndia forma part d’un estudi més ampli, iniciat l’any 2013, sobre els efectes del soroll sísmic en el comportament dels narvals.
Descobriment
L’equip científic també va descobrir que els sons de les dos espècies són semblants, ja que els narvals i les belugues pertanyen a la mateixa família de cetacis odontocetos, els monodóntidos (Monodontidae), per la qual cosa és raonable que ambdós espècies hagen evolucionat per a produir sons semblants en contextos semblants.
Igual que els xiquets desenrotllen la seua pròpia veu, les belugues perfeccionen la seua crida durant anys. Es creu que la segona crida en el registre del narval és la forma en què la cria s’identifica amb la mare. La investigació ha fet possible comparar les vocalitzacions entre les espècies i conclou que comparteixen un llenguatge semblant.
