El Centre de Recuperació de Fauna de Castelló Forn del Vidre va aconseguir en 2021 el seu màxim històric d’ingrés i atenció d’animals amb 1.100 exemplars, des que començara la seua marxa en 1989. Així ho constaten les xifres del balanç de 2021 presentat recentment per la Conselleria de Transició Ecològica i que, segons el director general de Medi natural, Julio Gómez, responen a "la major educació ambiental de la societat unida a la consolidació del centre com un referent en l’acolliment i rehabilitació de fauna a la província de Castelló, amb l’objectiu de retornar-los al seu hàbitat en les millors condicions per a la supervivència".
En aquesta línia, Gómez també va assenyalar que "el 70% de les admissions van estar vinculades a avisos de particulars, una xifra que demostra la importància de la col·laboració ciutadana en la recuperació dels animals", va destacar.
Tipología
Per tipologia, els ocells van representar el major nombre d’espècies ateses --el 69%--, seguit dels rèptils (24%) i dels mamífers; principalment cries de ratapinyada o exemplars molt joves.
En el cas dels ocells, falciot i avió comú concentren quasi la meitat dels ingressos de l’espècie. La majoria pollastres que cauen dels nius en estiu o exemplars orfes que requereixen assistència temporal per a alimentar-se.
El lliurament i atenció d’animals en el Centre de Forn del Vidre va permetre la recuperació i alliberament al medi natural del 53% dels animals, entre els quals es troben 86 exemplars de 14 espècies autòctones amenaçades. Del global destaquen 42 tortugues mediterrànies i dues arpelles (espècies declarades en perill d’extinció), mentre que de les considerades vulnerables es van atendre 22 gavines de Audoin, 6 xoriguers i 23 rèptils, entre els que figuren tortugues de rierol, europeus i tortugues mora.
El centre també desenvolupa diverses línies de treball que engloben seguiments poblacionals, paranys d’espècies exòtiques invasores i projectes de reintroducció d’espècies amenaçades.
El cens poblacional faunístic inclou al voltor lleonat, amb 431 parelles reproductores en 87 punts de nidificació, als ocells aquàtics hivernants com el corb de mar, la garsa real o la gavina patiamarilla, així com les prospeccions de fauna piscícola.
Reintroducció
En el cas de la reintroducció és paradigmàtic el projecte del trencalòs a la Pobla de Benifassà, que enguany compleix quatre anys, o el del cranc de riu autòcton, espècie vulnerable a nivell estatal que compta amb poblacions reproductores en les instal·lacions del Centre per al seu posterior solta. L’any 2021 es van alliberar 284 alevins en els rius de Vallibona, Morella i Herbés.
