L’any 2009, fa set anys, s’encetava el concurs de mèrits per obtindre la condició de catedràtics, una mena de reconeixement als ensenyants que portaven un grapat d’anys acumulant això, anys de treball. Però també un fum d’activitats de formació i de cursos de renovació, de publicacions i preocupacions i, sobretot, de contínues reinvidicacions de l’ensenyament públic. Administracions de fa una vintena d’anys impulsaven la transversalitat i foren molts els ensenyants que ens ho vam creure i vam organitzar jornades, cursos, seminaris, projectes de centre… d’allò que anomenàvem Sostenibilitat. Heus ací, però, que tot això no comptava. Tot i això, ens vam trobar dins el bombo i, després d’un grapat de dilacions, vam entendre que quan es resolgueren els embolics jurídics se’ns reconeixeria la condició de catedràtics a data 1 de setembre del 2014.
Ara, amb la nova administració, pensàvem que la valoració dels ensenyants tornaria a recuperar-se, que l’administració lluitaria per posar en valor la tasca dels mestres i de l’ensenyament. I somiàvem, innocents, que uns drets laborals com són els de l’antiguitat i la meritació obtinguda serien ràpidament reconeguts. Doncs no! Caldrà esperar el setembre del 2016 per tindre el reconeixement que fa set anys teníem meritat. Amb una mica de sort ja s’haurà jubilat una quarta part del llistat. Potser només amb el diners que ens havien llevat en les vagues reinvindicatives per un ensenyament públic de qualitat en tingueren prou, però la sensibilitat que s’esperava de la nova administració no existeix. Nosaltres, com tants companys, estem indignats i decebuts. H
*Joaquim Garcia també signa aquest article
