Espanya no apareix ja en el rànquing dels nou països amb major presència de col·leccionistes d’art. L’absència d’un col·leccionisme potent és un fet. El mercat de l’art evoluciona com la societat i portem uns quants anys marcats per una conjuntura econòmica prou complicada. No obstant això, sempre hi ha gent que creu en la importància de l’art dins la societat. Per a això, les galeries són part fonamental. Joan Pitarch i Salomé Monfort van decidir emprendre una aventura a través de la fundació de la galeria Aitana, a Borriana, una aventura que compleix ara 10 anys.

—Aquest any celebreu el vostre desè aniversari. És lògic preguntar-nos pel balanç d’aquests deu anys. Què ha estat el millor i el pitjor en aquest temps?

—El millor durant aquests anys ha estat el descobriment de pintors molt interessants i la relació personal amb ells. No només muntem «l’exposició», sinó que solem entaular una bona relació amb l’artista, visitant el seu estudi, coneixent les seves inquietuds, compartint experiències... D’aquesta manera podem transmetre la seua obra.

També el conèixer i descobrir gent que comprèn i estima l’art ha estat molt enriquidor i satisfactori, igual que els viatges i escapades que fem contínuament per visitar exposicions i museus que ens enriqueixen i on sempre aprenem.

El pitjor, per descomptat, ha estat aquesta última crisi que lògicament ha perjudicat molt a tots els sectors i nosaltres no hem estat una excepció.

—Com va sorgir la idea de la galeria? Sempre vau voler obrir un negoci d’aquestes característiques?

—La idea d’obrir una galeria d’art sorgeix de la necessitat d’un canvi, de la recerca d’un nou estil de vida. En ser pintora Salomé, ja teníem relació amb aquest món i no va ser il·lògic ficar-nos en aquesta aventura.

—Existeix un artista prototip a Aitana, un perfil que sempre estigueu disposat a exposar? O esteu oberts a qualsevol tipus d’expressió artística? Dic això perquè hi ha moltes galeries que prefereixen no arriscar, que sempre busquen un estil o model que sap va a vendre amb facilitat.

—Estem oberts a qualsevol tipus d’expressió artística. No ens fa por arriscar. L’important és que les obres que exposem tinguin una qualitat i transmetin.

—A col·lació de l’anterior pregunta, impulsar nous valors o joves talents és una funció primordial per a qualsevol galeria?

—Els joves artistes tenen un lloc molt important a la nostra galeria. La nostra prioritat no és tant la venda com el de presentar exposicions de qualitat i interès i no deixa de sorprendre la gent que ens visita.

—Com sabeu molt bé el mercat de l’art és força complex. Les xifres de venda poden ser absurdes, però el normal és que l’índex sigui més aviat modest. Quina és la vostra opinió al respecte, la vostra experiència?

—Nosaltres treballem amb preus molt raonables. Hi ha artistes joves amb tècniques molt perfeccionades i obres molt elaborades que mantenen preus molt ajustats. Així mateix, tenim pintors més consagrats que lògicament tenen preus una mica més elevats. Però l’art no té per què ser car. Tenim obra des de 100 euros.

—Creieu que hi ha demanda d’art suficient a la província de Castelló?

—Creiem que en el fons de cada persona hi ha un artista. El problema és que aquesta faceta no es «treballa» prou. La societat entén el consumisme, el comparteix i l’aplaudeix. Només una minoria comprèn que l’art, en qualsevol de les seues facetes, és imprescindible per a l’ésser humà.

—A Castelló es valora el treball que realitzen les galeries, no només com a punt de venda si no com contenidors culturals?

—Un dels nostres objectius és que Aitana s’entengui no només com un punt de venda sinó com un lloc per passar una bona estona, gaudir les obres, aprendre, comparar... amb la mateixa mentalitat amb què es visita un museu.

És veritat que no tothom valora i entén això, per això les galeries no són tan visitades com ens agradaria. La galeria per a nosaltres és més que una botiga, és un espai cultural.

—Per celebrar aquests deu anys, a més de la pròxima exposició d’Eduardo Lozano, heu pensat en algun altre acte simbòlic?

—Com bé dius, el proper 21 d’octubre Eduardo Lozano inaugura una exposició amb una obra molt sòlida i grans formats. D’altra banda, al desembre, Ana Llestín, Jesús Barranco i José Vicente Cascales compartiran la nostra sala per primera vegada.

Durant aquests anys hem conjugat les exposicions amb altres expressions artístiques (música en directe, poesia, presentacions de llibres...). Aquesta tardor serà també molt especial. Us anirem informant puntualment.

—Quins són els vostres objectius a mitjà-llarg termini?

—Els nostres objectius a mitjà i llarg termini són seguir treballant amb el mateix entusiasme que fins ara, oferint el millor dels nostres pintors i anar introduint noves propostes per seguir sorprenent tant als nostres clients com als nous visitants de la galeria.

—Què significa o què és l’art per a vosaltres?

—L’art és per a nosaltres una forma de vida. Creiem que sense l’art el món no funcionaria. I acabaré citant el galerista novaiorquès Michael Findlay: «Una gran col·lecció no és aquella que conté tots els noms adequats, sinó aquella en què cada obra té un significat per als seus propietaris i proporciona una satisfacció i alegria constants».