Ariel Eduardo Rotenberg Gutkin va néixer a la ciutat de Buenos Aires un 19 d’abril de 1960. La seua família, d’origen ucraïnès, es va establir a l’Argentina, segons sembla, fugint del nazisme i també de l’estalinisme. La vena artística sempre va estar present en el si de la seua llar. La seua mare, Dina Rot, va editar nombrosos discos com a cantant de música sefardita, i la seua germana és la coneguda actriu Cecilia Roth. No era d’estranyar, per tant, que en aquest ambient creatiu, un joveníssim Ariel seguís els mateixos passos.
Malgrat aquesta atmosfera de llibertat, la vida d’Ariel Rot, com és conegut per tots, i la seua família, va sofrir un nou viratge quan en 1976 van haver de marxar de l’Argentina perseguits per la dictadura de Videla. La seua destinació: Espanya, on s’iniciava en aquells dies un procés de reorganització després de la defunció de Francisco Franco, un procés cap a la democràcia.
Va ser a Espanya quan, temps després, va unir forces amb Alejo Estivel, també argentí, i els espanyols Julián Infante, Felipe Lipe i Manolo Iglesias. Junts van formar un d’aquests grups que han marcat una època, anteriors a la «moguda madrilenya»: Tequila, una de les bandes més populars en els primers anys de la democràcia al nostre país. Amb clares influències de Chuck Berry i dels Rolling Stones, es van fer famosos amb cançons com Salta i Rock & Roll en la plaza del pueblo, que el llançarien a la fama.
Tequila es va dissoldre en 1982, però Ariel Rot tenia molt que donar de si encara. Va iniciar la seua marxa en solitari, amb un parell de treballs discogràfics i una tornada a l’Argentina inclosa. Més tard, va acompanyar a Andrés Calamaro en els dos àlbums en solitari del cantant, i fruit d’aquesta unió, i del retrobament amb Alejo Estivel, a més de la unió de Germán Vilella, van formar el grup Los Rodríguez. Entre 1990 i 1996, aquesta banda es va caracteritzar per l’ús de ritmes llatins (milonga, rumba, entre altres) fusionats amb el rock. Després d’aquest període, una vegada més, Ariel va reprendre les regnes de la seua carrera més personal.
Des de la publicació del seu àlbum Hablando solo, en 1997, i fins al seu últim treball, La manada, de 2016, Ariel Rot ha demostrat posseir un estil únic fusionant aquesta tradició «llatina» amb el rock, fins al punt de mimetitzar tots dos estils. No obstant això, no és aquesta l’única fusió que ha buscat al llarg de la seua carrera com a compositor, intèrpret i cantant, ja que al costat del pianista argentí Federico Lechner ha desenvolupat una altra faceta que l’acosta més a la cadència de la música jazz i del blues. Precisament, gràcies al seu espectacle Casino Royal, tenim l’oportunitat de veure a un Ariel Rot diferent, molt més pausat, assossegat.
CASINO ROYAL
L’1 de març, a partir de les 22.30 hores, i dins del cicle Auditori Jazz Club, la sala de cambra Manuel Babiloni de l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló rebrà la visita de tots dos músics, Rot i Lechner, per a presentar en un nou format de guitarra, piano i veu, aquest projecte en el qual tots dos repassen, en una nova clau musical pròxima al jazz, una selecció de cançons de l’extensa discografia d’Ariel.
Casino Royal, que així és com es titula aquesta proposta en format íntim, suposa un passeig per la seua discografia en el qual tots dos músics es detenen a descobrir nous matisos musicals en cançons que són ja himnes per al públic fidel d’Ariel Rot. El que li ha acompanyat des dels seus començaments en Tequila, al costat de Los Rodríguez o en els seus diferents treballs en solitari, el que es veurà més gratament sorprès en aquest viatge que condueixen Ariel i Federico.
I què dir de Federico Lechner? Per a molts és un gran desconegut, però per a Ariel Rot «és el millor músic que conec». Lechner va ser el seu professor de piano durant un temps i, en paraules del cantant i compositor, «és una cataracta de creativitat, mai toca el mateix dues vegades, sempre sorprèn. Té tècnica, inspiració i un gran sentit de l’humor».
Al gener del passat 2018, el binomi format per Rot i Lechner van actuar en el conegut Café Central de Madrid, fet que suposava «la primera incursió en el circuit jazzístic madrileny per a l’antic integrant de Tequila o Los Rodríguez», com bé afirmava el periodista Fernando Neira, qui va oferir una crònica d’aquesta trobada en el qual va lloar l’«absoluta excel·lència com a guitarrista», de Rot, «no sempre ben subratllada», explicava. Neira també es va fixar en la majestuositat de Lechner i deia que «guarden molta música els dits de Lechner», per a afegir: «Federico fuig de l’exhibició i es decanta per la seda i l’abraçada».
Ariel Rot i Federico Lechner, efectivament, s’abracen sobre l’escenari. I allò més important encara, abracen al públic amb aquest espectacle en el qual les mítiques cançons de tot un referent de la música, una icona del rock en espanyol, tornaran a sonar amb un estil diferent, únic. La naturalitat que desprenen tots dos, fruit de la complicitat que atresoren, permet que l’espectador se submergeixi en una atmosfera exquisida on les lletres i les notes musicals aconsegueixen un nivell superior.
A Castelló, gràcies a la programació d’aquest trimestre hivernal de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), podrem gaudir, per tant, d’un Ariel Rot, a ritme de jazz. Un esdeveniment, qui sap si únic, però segurament sorprenent i que romandrà en el record. Un dels grans concerts de la primera meitat de l’any.
