Cada primavera, al riu Tàmesi, les universitats d’Oxford i Cambridge protagonitzen la seua competició anual de rem, la cèlebre Regata Cambridge-Oxford l’origen de la qual es remunta fins l’any 1829 —encara que es celebra anualment des de 1856—. Aquesta és només una de les confrontacions entre les dues institucions universitàries, les més antigues d’Anglaterra i de les que han format part una gran quantitat dels més destacats científics, escriptors i polítics del Regne Unit.

Si parlem d’Oxford i Cambridge és perquè, a més de la seua tradicional competició esportiva, ambdues universitats desenvolupen una intensa tasca cultural. De fet, Cambridge, que està formada per trenta-un colleges, pot presumir de comptar amb el Caius College Choir, que pertany a un dels seus college més emblemàtics, el Gonville i Caius College, fundat el 1348 per Edmund Gonville, rector de Terrigton, i situat al centre de la vida universitària de la ciutat.

No poques són les crítiques que enalteixen el mestratge vocal d’aquest cor universitari, que remunta la seua activitat a finals del segle XIX quan només era una formació masculina. Sense anar més lluny, la revista musical de la BBC deia del Caius: «Tal aplom i control tècnic d’un cor universitari, amb la seua constant moviment de veus estudiantils, és destacable». Així mateix, la prestigiosa publicació Gramophone apuntava: «Aquest és un cor de veus joves ben escollides. Fora de les seues categories, produeixen alguns solistes admirables».

UN COR EN ACTIU

Actualment el cor està format per 23 cantants i dos organistes, dirigits sota la batuta de Geoffrey Webber, qui també és el director d’estudis de música al Gonville i Caius College des de 1989, després de forjar-se una prestigiosa carrera com a organista i investigador en música antiga. Al llarg d’aquests anys, el Caius ha visitat alguns dels auditoris i universitats més importants d’Europa i d’altres racons del món, així com les esglésies i catedrals més emblemàtiques, convertint-se així en ambaixadors d’excepció de la Universitat de Cambridge. També ha participat en muntatges com l’òpera Idomeneu, de Wolfgang Amadeus Mozart, amb l’Opera Northern Ireland, i l’oratori Salomon, de Georg Friedrich Haendel, amb l’Orquestra Barroca de San Francisco.

Des dels seus inicis es van mostrar disposats a abastar un ampli registre en el seu repertori de música coral sagrada i secular, oferint peces que van des del segle XIV fins als nostres dies —cosa que es pot comprovar a través de la seua àmplia discografía—. Aquesta versatilitat l’demostraran un cop més en la seva actuació de dimarts que, 11 d’abril, a partir de les 19.30 hores, a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló.

ACTUACIÓ A CASTELLÓ

En el concert que oferiran a la capital de la Plana, el conjunt que dirigeix Webber interpretarà la gairebé desconeguda Passió segons Sant Mateu, del gairebé desconegut compositor andalús Alonso Lobo (1555-1617), qui va estendre la seua influència molt més enllà de les fronteres espanyoles: a Portugal i en llocs tan llunyans com Mèxic va ser considerat els següents 100 anys com un dels millors compositors espanyols.

El Caius College Choir presentarà també una partitura de William Byrd, un dels primers compositors anglesos coneguts, la seua Missa a cinc veus, en què cadascún dels cantants ha d’mantenir una clara individualitat per a contribuir a recrear l’atmosfera íntima i secreta del culte privat i així assolir una bona interpretació. Finalment, es podran escoltar alguns motets de Guerrero i Lobo. Música sacra a l’avantsala de la Setmana Santa.