Durant un viatge pel sud d’Espanya, un arqueòleg francès coneix a Don José Lizarrabengoa, un exmilitar d’origen navarrès, qui li conta la història del seu amor amb Carmen, una gitana sensual que es va creuar pel seu camí, el va apartar de l’exèrcit i el va arrossegar cap al delicte, convertint-lo en un bandit. Qui era aquesta tal Carmen? Com va ser possible que encegués d’amor a Don José? Com va acabar la seua història? Prosper Mérimée té totes les respostes, clar, perquè és l’autor de Carmen, novel·la curta que escriuria en 1845 i que publicaria dos anys més tard en la Revue des deux mondes. Els sona? No? I si els diguéssim que aquesta obra va servir d’inspiració per al llibret de l’òpera homònima de Georges Bizet? Ara sí?
Efectivament, la Carmen de Mérimée, la Carmen de Bizet, la seua història, ha transcendit en el temps fins als nostres dies, convertint-se en tot un clàssic que continua representant-se en els escenaris de mig món. Tal és el cas de la producció de dansa de la companyia Titoyaya i l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i que estrenarà la temporada del Teatre Principal de Castelló el pròxim 5 d’octubre, a les 20.30 hores.
NOVA VERSIÓ
CARMEN.maquia és una versió contemporània del clàssic de Mérimée que, com expressen des de la pròpia companyia, «manté íntegre el seu argument». Ideada per a un total de tretze intèrprets, aquesta peça ha estat qualificada des de la seua estrena com una obra mestra per a mitjans de comunicació internacional com el Chicago Sun, així com una peça de referència que altres companyies com el Ballet Hispànic (Nova York) o el Ballet Met (Columbus) inclouen en el seu repertori.
Què té d’especial CARMEN.maquia? Per a posar en marxa aquest espectacle tres importants creadors van unir les seues forces: Gustavo Ramírez Sansano, en la direcció i coreografia; Luis Crespo, com a escenògraf habitual de Titoyaya Dansa, i el desaparegut dissenyador David Delfín en un dels seus últims treballs per a dansa. Els tres van desenvolupar aquesta obra en la qual dues obres de Picasso, en relació a la Carmen de Mérimée, serveixen d’inspiració per a l’escenografia minimalista i per a l’elegància i sobrietat que es deixa veure en el vestuari ideat per Delfín, on predomina el blanc i negre, molt present en l’escena i que defineix a l’obra, «de principi a fi», en paraules de Titoyaya.
Diana Huertas, Itxasai Mediavilla, Jure Gostincar, Juliette Jean, Melanie López, Marie Pastorelli, Salvador Rocher, Melodia García, Esaúl Llópis, Jozsef Forro, Julia Cambra, Ángela Waidele i Mauricio Pérez seran els ballarins encarregats de donar vida —al ritme de la suite del Carmen de Bizet i de la Fantasia Carmen Op. 25, de Sarasate— a aquesta creació de Ramírez Sansano —que dirigeix conjuntament amb Verónica García Moscardó—, qui no necessita presentació en el món de la dansa internacional ja que actualment és un dels coreògrafs espanyols amb més reconeixement, tant en aquesta faceta com en la de director artístic, dins i fora d’Espanya, desenvolupant un peculiar estil coreogràfic que li ha consolidat en l’escena com un dels majors valors de la dansa mundial actual.
