«Senyores i senyors, això és el més terrorífic que mai he presenciat... Espera un minut! Algú està avançant des del fons del forat. Algú... o alguna cosa. Puc veure escodrinyant des d’aquest forat negre dos discos lluminosos... Són ulls? Pot ser que siguin una cara. Pot ser que sigui...». Aquestes eren les paraules de l’actor que imitava el periodista Carl Philips en l’emissió que Orson Welles va realitzar per a la Columbia Broadcasting System (CBS) el 1938, una emissió que va començar així: «Senyores i senyors, els presentem l’últim butlletí d'Intercontinental Radio News. Des de Toronto, el professor Morse de la Universitat de McGill informa que s’ha observat un total de tres explosions del planeta Mart entre les 19.45 i les 21.20 hores». Tenen idea de a què ens estem referint?

L’Horta Teatre i CulturArts han coproduït una obra que barreja el teatre, la música en directe i les noves tecnologies audiovisuals, i que suposa la culminació de les celebracions del 40é aniversari de la companyia teatral valenciana i que es representarà a l’Auditori de la Vall d’Uixó l’11 de desembre. Es tracta de La Guerra dels Mons 2.0 el punt de partida de la qual és la versió radiofònica que Orson Welles va fer de la novel·la d’H. G. Wells La guerra dels mons a la fi de 1938. Durant aquell programa, milions de nord-americans van creure que uns invasors marcians, que solament estaven en la seua imaginació, sobrevolaven la Terra, destruïen els exèrcits humans i ocupaven zones de poder. Va ser l’emissió del pànic. El primer fenomen veritablement viral del món modern.

A pesar que han passat més de 70 anys d’aquella emissió continuem sent especialment sensibles i vulnerables a la por: amenaces terroristes, la crisi de l’Ebola, convulsions financeres… Unes vegades, eixos moments de pànic social estan justificats, d’altres són induïts per interessos polítics o econòmics. En el cas d’Orson Welles, i això resulta especialment interessant, només hi havia un interés artístic i de pur entreteniment. Però és significatiu que eixe innocent programa de ràdio posara en escac la nació més avançada del món.

Com hauria fet Orson Welles La guerra dels mons avui dia, a l’era digital, l’era de Youtube, del «troleig», de la saturació informativa i la falsificació de nosaltres mateixos a través de les xarxes socials?

NOVA VERSIÓ // Amb una trama addictiva i una intriga creixent, La Guerra dels Mons 2.0 ens submergeix en un joc d’espills pervers com els que li agradaven a Orson Welles. Un espectacle hipnòtic i de rabiosa actualitat que ens parla de la confusió que ens genera no saber què és veritat i què és mentida i de la por com la més efectiva arma de manipulació massiva.

L’espectacle està escrit i dirigit per Roberto Garcia i compta amb tres actors de primer ordre dins del panorama teatral: Jordi Ballester, Verònica Andrés i Alvaro Báguena. Tres músics en directe interpreten la música creada per a l’ocasió pel prestigiós compositor i director Andrés Valero Castells. L’equip artístic, íntegrament valencià, el completa Luis Crespo, responsable de l’escenografia, Ximo Rojo, amb la il·luminació, Pasqual Peris, amb el vestuari, Assad Kassab amb la imatge gràfica i Alfred Picó amb la producció.